El GEiEG té aquesta tarda a Mataró (18 h) la possibilitat d’establir la seva millor ratxa de victòries en la Lliga Femenina 2. Suma cinc victòries seguides com a la tardor de fa dos anys, en una categoria que aquest curs en té una altra per sobre abans de la primera de l’àmbit estatal. “Les forces i el nivell de les jugadores està més igualat. No ens ho esperàvem, hem jugat a la pista del Sant Adrià o del Segle XXI o contra el Sant Josep”, diu Bernat Vivolas (Girona, 1993), que formava part del cos tècnic de Joan Pau Torralba els últims cursos i amb qui l’entitat grupista va confiar a l’estiu per substituir el tècnic de l’ascens i les dues posteriors permanències. “Els equips més bons són a la Lliga Challenge”, argumenta el tècnic, campió de la Lliga Femenina al costat d’Èric Surís el 2019 i que debuta com a primer entrenador en l’àmbit FEB després de passar per totes les categories del GEiEG.

“És complicat també amb el canvi d’entrenador i per haver perdut Laia Moya o la Camila Martínez, que són dues referències de l’any passat. Hi havia noves incorporacions també per adaptar i no ens esperàvem aquest inici”, reconeix Vivolas, que recorda que amb el gruix de la plantilla formada a casa reitera que l’objectiu és la permanència: “Aquestes victòries ens serveixen, però baixen tres directes en lloc de dos i serà molt cara. I els equips van fitxant.” “Jo les coneixia, a la majoria, i això ajuda a l’adaptació. També hi suma que la filosofia sigui la mateixa que hi havia des de feia molts anys amb Joan Pau Torralba, i sembla que ens hem adaptat bé”, indica sobre un grup en què el GEiEG vol donar sortida a les jugadores del projecte conjunt amb l’Uni, ara fins a júnior. “Estem fent entrar en dinàmica jugadores com ara Júlia Fernández, que havia estat al Sarrià i està jugant molts minuts. O la Berta Ribas”, diu Vivolas, que té vinculades a l’Spar Girona com ara Faustine Parra i Clàudia Moreno.

El GEiEG va celebrar els 100 partits a la categoria amb la seva quarta victòria seguida, en la jornada 5 –va perdre en la primera, a casa contra el Claret– i és segon amb 5-1, darrere del Viladecans i empatat amb el Castelló d’Aina Martín –l’alera de Vidreres era al GEiEG en l’ascens i en la primera temporada a la LF2. “És molt aviat per mirar a dalt”, reitera Vivolas.