‘Que bueno que viniste!’
Laprovittola analitza els seus dos primers mesos en el Barça parlant del Madrid, de Bolmaro a l’NBA, de la selecció argentina i del luxe de compartir posició amb Calathes i Jokubaitis
La màgia de Nico Laprovittola (31/1/1990, Moron -Argentina) ha aterrat al Palau i el base s’hi sent com a casa. L’argentí ha necessitat només dos mesos per demostrar que ha estat un encert del Barça haver substituït Westermann per ell. De moment ja ha fet guanyar més partits als blaugrana que el base francès. Laprovittola subratllava l’ambició d’un club com el Barça: “M’agrada estar en un club que no es conforma amb ser segon, encaixa amb la meva mentalitat.” El base és un boig del bàsquet, i la seva reflexió quan va fitxar així ho reflecteix: “Quan va sortir l’oportunitat em vaig posar a pensar si hi havia algun argentí a qui li havia passat, i només hi ha hagut Pepe Sánchez, però al revés.” Laprovittola va treure importància al fet d’haver anat cap a Barcelona i Heurtel cap a Madrid: “Passar del club blanc al Barça va ser divertit per veure algunes reaccions de la gent.” El qui va ser MVP de l’ACB amb la Penya valora la seva etapa en el Madrid sense retrets: “De la meva etapa al club blanc no tinc res a dir; jo hauria pogut jugar millor, però també tenir més oportunitat. El tema està tancat i estic centrat en el Barça.”
Als seus 31 anys, Laprovittola ha passat per diversos equips; ha jugat en el Lanús, el Flamengo, el Lietuvos Rytas, l’Estudiantes, els Spurs, el Baskonia, el Zenit, la Penya i el Madrid. Ara el que busca, després de ser pare de la Bruna, és estabilitat: “La vida canvia, i ho hem vist en el futbol; cada vegada soc més madur, em conec més, m’adapto als rols que tinc, sigui en el Joventut, que va ser diferent que en el Madrid, que és diferent que en la selecció argentina i ara en el Barça; però crec que tots els jugadors del Barça s’han d’adaptar a un rol; a l’estiu, a la selecció, em va tocar tenir un rol més ofensiu i ho vaig fer, però allà fa deu anys que juguem junts, és un grup d’amics.” Laprovittola també destaca el luxe que representa jugar al costat de dos bases de nivell màxim: “Som complementaris i diferents, podem jugar junts i Saras està gestionant molt bé la situació; sempre m’ha atret el joc de Nik perquè és diferent al que faig jo i Rokas és ambiciós.”
D’altra banda, Laprovittola també reflexiona sobre si la decisió del seu compatriota Bolmaro d’anar a l’NBA ha estat bona: “Si un és realment bo arribarà, les decisions les pren i el temps diu, Bolmaro té físic, té mentalitat i té talent, pot jugar a qualsevol equip del món, i com argentí crec que pot consolidar-se.” Finalment Laprovittola també va voler destacar el paper de la selecció de l’Argentina perquè tants compatriotes seus hagin fet el salt a l’NBA: “Va una mica per generacions, el que un aconsegueix amb la selecció argentina després dona prestigi i dona fruits. Després del mundial del 2019 ja es veia que hi havia potencial per a l’NBA, i per això hi són com Gaby Deck, Luca Vildoza, Leandro Bolmaro o el Facu Campazzo. Crec que si són allà és pel que van aconseguir amb l’Argentina, per com vam jugar; hi haurien arribat igual, però l’eclosió va fer que hi anessin abans.”