Oficialment Marc Gasol (Sant Boi de Llobregat, 36 anys) havia d’anunciar ahir una “sorpresa”: el seu retorn al bàsquet en el club que ell mateix va fundar i del qual és president, el Bàsquet Girona, en la LEB Or. Amb tot, quan va convocar, a principis de setmana a través d’Instagram i els mitjans del club, un acte amb les portes obertes a Fontajau per “anunciar-vos una cosa”, tothom va tenir clar de què es tractava. Així, quan Gasol va saltar a la pista, vestit amb el xandall del club, els centenars d’aficionats aplegats al pavelló el van ovacionar amb el mateix esperit que ho feien els culers que saludaven Xavi en la seva presentació. Gasol, visiblement emocionat, va rebre grans ovacions, però la més rellevant de totes va arribar quan va respondre a un aficionat sobre la data del seu debut. “Si tot va bé em veureu el 3 de desembre aquí mateix, contra l’Osca.”

Gasol s’ha proposat, i ho va exposar davant dels seguidors i la llarga llista de convidats que el van acompanyar, demostrar la seva implicació amb el club i fins i tot la ciutat en un lloc que ningú més pot fer: dins la pista. La història d’amor que va començar amb Girona el 2006, quan va ser cedit pel Barça a l’Akasvayu, tindrà continuïtat d’una forma del tot inesperada. “El moment més emocionant va ser el triomf en la FIBA EuroCup del 2007”, va admetre Gasol, que tot just set anys després d’aquell èxit i havent triomfat plenament en l’NBA, va aixecar del no res un club de bàsquet a la ciutat, l’Escola Marc Gasol, que s’acabaria convertint en el Bàsquet Girona, la catapulta que permetrà als seguidors tornar a gaudir del seu joc al màxim nivell en un projecte en el qual creu més que ningú. “Tenim tres equips sèniors, vint equips de base, un equip amb cadira de rodes, aquest any han començat les nenes; d’això i de la feina i els reptes que assumeixen tots els que treballen a les oficines és del que em sento més orgullós. Ara encara ho viuré més en directe ajudant l’equip sobre la pista.”

Gasol reconeix que fa uns dos mesos que s’entrena amb els jugadors i que Girona era, des de l’estiu, la seva primera i única elecció per tornar a jugar al bàsquet d’elit. “Després dels Jocs, el primer que vaig haver de decidir és si seguiria jugant a bàsquet, i un cop vaig poder superar alguns problemes físics que arrossegava des de feia temps vaig tenir clar que podia fer realitat un somni, tornar a jugar a Fontajau per a la meva gent.”

El pivot internacional va negar que hagués arribar a tenir sobre la taula una oferta del Barça. “Amb Navarro som amics, i des de l’estiu sabia que la meva idea era jugar a Girona.” Poder compaginar el bàsquet amb la família i la coordinació de grups humans ha estat un altre factor clau. “La LEB Or és un partit per setmana, i és menys exigent físicament que altres competicions que hauria pogut jugar.” “Jugar a Girona –hi va afegir– només és un petit exemple del que significa el club i la ciutat.”

L’anunci de Gasol va generar també un enorme impacte mediàtic a Catalunya i Espanya. Parlem d’un jugador campió de l’NBA, All-Star, dues vegades campió del món i una icona al costat del seu germà Pau, que és president del club, del qual no va necessitar consell. “En la vida has de fer el que tu sents i creus, i si t’equivoques ets tu el que ho fas. El que tinc és un sentiment d’il·lusió difícil d’explicar perquè hi ha molta gent treballant en aquest projecte, i aquests dies per Girona ja m’aturaven pel carrer per donar-me ànims.”

L’acte a la pista va acabar amb un himne ben simbòlic: The show must go on.