Guillem Vives (16-06-1993, Barcelona) va fer els seus primers bots al Claret barceloní, va créixer a la Penya i va anar a València. Mariona Teixidó (23-06-1995, Manresa) es va formar a la Joviat, i va jugar a Mataró, a Sant Fruitós i al Femení Sant Adrià abans de fitxar per la Penya. Són el dorsal 16 verd-i-negre de l’equip ACB i de l’equip de la Lliga Femenina Challenge. I, curiositat, són cunyats. El 16, l’ídol del Biel, el més petit de la casa.

La història del base internacional ja és ben coneguda; la de Teixidó, no tant. El seu pare, en Jordi, va néixer a Badalona, al rovell de l’ou. Família de bàsquet, també amb el seu germà Joan, jugant i entrenant. Va col·laborar amb la federació catalana i va marxar a viure al cor de Catalunya per fer de professor a l’escola Joviat. Va tenir dues filles, la Clara i la Mariona, i totes dues es van lligar a l’esport de la cistella. Va ser a València on, a través de Rafa Martínez, el mite de Santpedor, va exercir de Cupido: “El pare de la Clara i la germana són família de bàsquet; hi vam coincidir a València la meva parella i jo, els vam presentar, i fins ara. Molt curiós.” Quan s’estaven coneixent, la Clara va explicar al Guillem les seves arrels badalonines. A l’estiu es van donar les circumstàncies per viure una aventura comuna.

“Ella tenia molt clar que es volia quedar a Sant Adrià i jo quedava lliure de València. Jo volia tornar al Joventut i llavors el projecte de Sant Adrià va trontollar i vam començar a fer broma amb la idea de jugar junts, i es van donar finalment les circumstàncies”, explica Vives. La Mariona, la cunyada del Guillem, recorda el moment del fitxatge: “Recordo que jo estava amb el Biel cuidant-lo i el Guillem i la meva germana, fent voltes per Manresa esperant la trucada de la Penya. I recordo la trucada per dir-me que jugaríem junts al Joventut.” El base de la Penya parla de la connexió que té amb la Mariona: “Des que ens vam conèixer, l’he anat seguint i em fa molta il·lusió continuar i compartir el viatge i, tot i que la Joviat són les seves arrels, en té moltes a la Penya; tenim una connexió especial. Quan no hem estat bé, hem tingut molta relació i ens hem ajudat a gestionar situacions de la vida, ens retroalimentem bé.”

La Mariona defineix com veu el joc del Guillem: “És com un model d’intel·ligència, de visió de joc, de control del partit, és com el base perfecte que m’hauria agradat ser a mi, un base total.” El base de la Penya descriu l’alera del Joventut: “Fa molta feina bruta, per a l’equip, feina que no es veu quan la veus en directe; si li fas un seguiment veus que treballa molt, però és una amenaça del triple.” També vam voler saber si el tema de conversa en els dinars familiars és el bàsquet: “A taula parlem de bàsquet, però tampoc gaire, més d’anècdotes, i el Guillem és bastant imitador, és divertit; tenim una relació de germans”, assegura la Mariona, i hi afegeix que això del dorsal no és casualitat: “El 16 no l’havia portat mai, sempre havia portat el 4 o el 8, però estaven ocupats, i el Guillem em va fer broma i em va dir que escollíssim el mateix número perquè el seu fill, el Biel, no hagués d’anar amb dues samarretes. Així li posem la samarreta amb el 16 i li serveix per animar-nos a tots dos.” Una molt bona idea.