Gui­llem Vives (16-06-1993, Bar­ce­lona) va fer els seus pri­mers bots al Claret bar­ce­loní, va créixer a la Penya i va anar a València. Mari­ona Tei­xidó (23-06-1995, Man­resa) es va for­mar a la Joviat, i va jugar a Mataró, a Sant Fruitós i al Femení Sant Adrià abans de fit­xar per la Penya. Són el dor­sal 16 verd-i-negre de l’equip ACB i de l’equip de la Lliga Feme­nina Cha­llenge. I, curi­o­si­tat, són cunyats. El 16, l’ídol del Biel, el més petit de la casa.

La història del base inter­na­ci­o­nal ja és ben cone­guda; la de Tei­xidó, no tant. El seu pare, en Jordi, va néixer a Bada­lona, al rovell de l’ou. Família de bàsquet, també amb el seu germà Joan, jugant i entre­nant. Va col·labo­rar amb la fede­ració cata­lana i va mar­xar a viure al cor de Cata­lu­nya per fer de pro­fes­sor a l’escola Joviat. Va tenir dues filles, la Clara i la Mari­ona, i totes dues es van lli­gar a l’esport de la cis­te­lla. Va ser a València on, a través de Rafa Martínez, el mite de Sant­pe­dor, va exer­cir de Cupido: “El pare de la Clara i la ger­mana són família de bàsquet; hi vam coin­ci­dir a València la meva pare­lla i jo, els vam pre­sen­tar, i fins ara. Molt curiós.” Quan s’esta­ven conei­xent, la Clara va expli­car al Gui­llem les seves arrels bada­lo­ni­nes. A l’estiu es van donar les cir­cumstàncies per viure una aven­tura comuna.

“Ella tenia molt clar que es volia que­dar a Sant Adrià i jo que­dava lliure de València. Jo volia tor­nar al Joven­tut i lla­vors el pro­jecte de Sant Adrià va tron­to­llar i vam començar a fer broma amb la idea de jugar junts, i es van donar final­ment les cir­cumstàncies”, explica Vives. La Mari­ona, la cunyada del Gui­llem, recorda el moment del fit­xatge: “Recordo que jo estava amb el Biel cui­dant-lo i el Gui­llem i la meva ger­mana, fent vol­tes per Man­resa espe­rant la tru­cada de la Penya. I recordo la tru­cada per dir-me que jugaríem junts al Joven­tut.” El base de la Penya parla de la con­nexió que té amb la Mari­ona: “Des que ens vam conèixer, l’he anat seguint i em fa molta il·lusió con­ti­nuar i com­par­tir el viatge i, tot i que la Joviat són les seves arrels, en té mol­tes a la Penya; tenim una con­nexió espe­cial. Quan no hem estat bé, hem tin­gut molta relació i ens hem aju­dat a ges­ti­o­nar situ­a­ci­ons de la vida, ens retro­a­li­men­tem bé.”

La Mari­ona defi­neix com veu el joc del Gui­llem: “És com un model d’intel·ligència, de visió de joc, de con­trol del par­tit, és com el base per­fecte que m’hau­ria agra­dat ser a mi, un base total.” El base de la Penya des­criu l’alera del Joven­tut: “Fa molta feina bruta, per a l’equip, feina que no es veu quan la veus en directe; si li fas un segui­ment veus que tre­ba­lla molt, però és una amenaça del tri­ple.” També vam voler saber si el tema de con­versa en els dinars fami­li­ars és el bàsquet: “A taula par­lem de bàsquet, però tam­poc gaire, més d’anècdo­tes, i el Gui­llem és bas­tant imi­ta­dor, és diver­tit; tenim una relació de ger­mans”, asse­gura la Mari­ona, i hi afe­geix que això del dor­sal no és casu­a­li­tat: “El 16 no l’havia por­tat mai, sem­pre havia por­tat el 4 o el 8, però esta­ven ocu­pats, i el Gui­llem em va fer broma i em va dir que escollíssim el mateix número perquè el seu fill, el Biel, no hagués d’anar amb dues samar­re­tes. Així li posem la samar­reta amb el 16 i li ser­veix per ani­mar-nos a tots dos.” Una molt bona idea.