Marcat pel seu pare
Hezonja, per qui es van pagar molts diners al Zagreb pel fitxatge, torna al Palau (21 h); va créixer volent ser dur, amb confiança i menyspreant ajuts
El croat Mario Hezonja (Dubrovnik, 25-02-1995) va arribar al Palau, on jugarà avui amb l’Unics (21 h, DAZN), després que el Barça fes una aposta cega pagant una xifra gegant pel seu traspàs des del KK Zagreb. Però tot i el talent inqüestionable que tenia a la pista, el seu caràcter el va encaminar malament: no escoltava. Sobretot venia marcat pel que havia viscut a casa seva amb el seu pare. Un exporter de waterpolo amb passat a la guerra, on va estar al front, el va fer ser molt dur. Rebia una paga, un subsidi del govern. Això va fer que Hezonja es convertís en un obsessiu del bàsquet i de cuidar-se físicament. Però les bogeries i la voluntat de ser el centre d’atenció després xocaven amb la seva falta d’empatia. De fet, no escoltava els consells dels més veterans d’aquell Barça i tampoc feia cas a Xavi Pascual, que el va intentar portar pel bon camí. Havia crescut amb la mentalitat que havia de demostrar confiança i menyspreava l’ajut de tothom. Tant a nivell basquetbolístic com, sobretot, mental. I se li va escapar de les mans, perquè el personatge es va menjar el jugador. Un caràcter ambiciós com el seu, ben portat, és èxit assegurat.
Curiosament, el seu fitxatge es va gestar després de perdre la final de copa a Barcelona, quan se li va fer la revisió mèdica en secret. El jugador venia de ser l’MVP de l’europeu sub 16 de Pardubice (República Txeca) i de brillar en el torneig júnior a Barcelona al costat de Dario Saric (1994) i Dominik Mavra (1994). L’anècdota no explicada va ser en el moment en què Hezonja, després de passar revisió mèdica, va anar al Palau i li van presentar Pascual. Les paraules del croat van anar en aquesta línia: “Aquí tens el teu nou Navarro i l’any vinent et guanyaré la copa que heu perdut.” El que sí que se li reconeix és que va demostrar tenir passió pel Barça, un culer de veritat. Amb això, però, no n’hi va haver prou, perquè la seva ambició, mal portada, el va fer cremar etapes massa ràpid i la seva arribada a l’NBA, tot i ser el número 5 del draft pels Magic, l’únic que va fer va ser forçar-lo a frenar el seu desenvolupament. Les cinc temporades als Estats Units han estat un peatge massa car per a un jove de 20 anys que literalment ha perdut el temps. Finalment, es va adonar que el seu futur (només té 26 anys) era a Europa. Al Panathinaikòs no va encaixar en el perfil de plantilla que hi havia, però a Kazan, ja més centrat i sense tantes distraccions, hi ha trobat el punt, després que el Barça cobrés pels seus drets i quedessin les dues parts desvinculades. El futur de Hezonja continua a les seves mans. Per talent, no serà. Serà capaç de redreçar la mentalitat?