Benvingudes i tornades
El títol de copa al març a València, en la cinquena final seguida i en l’edició en què l’Uni partia amb menys possibilitats dels últims anys, el punt àlgid
Marc Gasol sacseja el bàsquet europeu complint la seva promesa
El 2021 serà inoblidable per als dos clubs de bàsquet amb equips professionals a les comarques gironines. L’Spar Girona va guanyar la copa al març a València, l’únic títol FEB que se li resistia i després d’haver perdut les anteriors quatre finals. El Bàsquet Girona té, en la incorporació del seu president i fundador, Marc Gasol, aquest desembre, el punt d’inflexió en el segon curs de l’equip en la LEB Or i fins i tot del bàsquet europeu perquè un campió de l’NBA i dos cops campió del món deixa la lliga nord-americana i, per complir la seva promesa de retirar-se a la ciutat en què es va fer gran –el 2008 marxa als EUA com a MVP de l’ACB–, jugarà a la segona categoria de l’àmbit estatal.
La que faltava
Alfred Julbe (1960), al capdavant de l’Spar Girona des del novembre del 2020, es va convertir en el segon entrenador a guanyar un títol de copa masculina i femenina. Primer va ser Miki Vukovic, mort el passat 15 de gener, amb el Dorna Godella i el València. El català ho va fer a Lleó el 1997 amb el Joventut i aquest 2021 a València amb l’Uni, que alçava el títol i es convertia en el primer equip que derrotava l’Avenida –subcampió de l’Eurolliga i campió de lliga després– en la semifinal (78-91). El València, campió de l’Eurocopa i de les dues supercopes (Espanya i Europa, derrotant el Iekaterinburg), no va tenir res a fer en una final (72-62) en què Chelsea Gray era designada MVP. La marxa de la nord-americana, campiona a Pequín a l’estiu i Sonja Vasic, retirada als Jocs, feia replantejar l’estructura de la plantilla per a aquest curs, després d’haver-se convertit en el primer club català d’accedir als quarts de final de l’Eurolliga. Un equip amb menys estrelles i amb més físic, marcat per les baixes des de la pretemporada, ha pogut liderar el seu grup de l’Eurolliga i a quatre jornades per acabar la fase regular és segon.
Paraula
El traspàs dels Lakers als Grizzlies de Marc Gasol (1985), al setembre, era la primera peça del dominó que acabaria amb el pivot al parquet de Fontajau com abans d’emprendre la seva brillant trajectòria de tretze temporades en l’NBA, deu de les quals precisament a Memphis. Retirat de la selecció espanyola després dels Jocs, les vacances que no havia pogut fer els últims anys i una mínima preparació, com feia els últims estius en els entrenaments del seu equip, acabaven amb un anunci al desembre que tornava a situar Girona en el mapa basquetbolístic mundial. L’equip havia enllaçat set derrotes, l’última de les quals amb Jordi Sargatal ocupant el lloc de Carles Marco. El debut de Marc Gasol va ser de traca: 39 de valoració en un pavelló expectant per veure com la paraula del president, que sempre havia manifestat el desig d’acabar la seva carrera a Girona. L’equip suma tres de tres amb ell a la pista i les aspiracions de lluitar per l’ascens a l’ACB són d’allò més factibles.