Pau i Marc Gasol van protagonitzar, el 15 de febrer del 2015, una de les imatges de la història del bàsquet: el salt inicial entre dos germans en un All-Star de l’NBA disputat en un lloc llegendari com el Madison Square Garden de New York. Va ser en la 64a edició del partit de les estrelles, en què els dos germans van ser els més desitjats de la seva conferència, fruit de la temporada espectacular dels dos Gasol. Anteriorment, els germans Tom i Dick Van Arsdale ja havien estat junts en un All-Star, el 1970 i el 1971, però no com a titulars.

La història dels germans Gasol, però, es va gestar molt abans, i, curiosament, fent cadascun un camí totalment diferent. El gran, Pau, va començar a escriure les seves lletres d’or en la copa del Rei de Màlaga del 2001, en què va ser l’MVP, sorprenent tothom. El seu creixement en el bàsquet base havia estat més pacient que en altres estrelles, com ara Navarro. De fet, no havia estat titular amb els júnior d’or i va arribar a jugar amb el Barça B. Però a les ordres d’Aíto va explotar i el mateix any va ser draftejat amb el número 3, el més alt de la història del bàsquet espanyol. Els Grizzlies li van obrir els braços de bat a bat i allà es va convertir en un referent del 2001 al 2008. Havia de fer un salt endavant, perquè la franquícia de Memphis era limitada. El seu fitxatge pels Lakers li van canviar la vida. A l’Staples Center es va convertir en el pivot de referència de l’NBA i va guanyar dos anells al costat del qui seria el seu amic de l’ànima, Kobe Bryant, que considerava el seu germà. Una amistat que els lligaria fins al 26 de gener del 2020, quan un fatídic accident d’helicòpter va acabar amb la vida de la icona dels Lakers i de la seva filla.

Després de complir un somni en els Lakers, Pau Gasol va anar als Bulls, als Spurs, als Bucks i als Blazers, amb què no va jugar per una lesió que el va tenir dos anys en blanc. Abans de reaparèixer amb el Barça, guanyar l’ACB, ser subcampió d’Europa i sorprendre tothom. Podia complir un altre repte: jugar els seus cinquens Jocs Olímpics. Fet això, va anunciar la seva retirada del bàsquet.

El seu germà Marc va viure un camí diferent. Veient que no tenia minuts en el Barça, el 2006, va anar a Girona, on va revolucionar l’ACB. Fins al punt de ser escollit en la segona ronda del draft (48) pels Lakers, que el van traspassar als Grizzlies. Hi va ser 11 temporades, però, igual que li havia passat al seu germà Pau, la franquícia de Memphis no li donava recursos per lluitar per cotes altes. El seu cicle en els Grizzlies va acabar a mig curs abans de fer les maletes cap als Raptors. A Toronto, on coincidiria amb Serge Ibaka, la història de superació del Marc va tenir premi amb un anell inesperat. El català havia treballat molt dur el seu físic per guanyar força i perdre pes. Això sumat al seu coneixement del joc i talent el van fer imparable en un títol que va revolucionar l’NBA. A l’estiu, se li plantejava un nou canvi i va aconseguir fitxar pels Lakers al costat de LeBron per intentar guanyar un segon anell, però va acabar tenint un paper secundari, amb molts canvis, i les coses a Califòrnia no van sortir bé. Després d’un estiu de reflexió, va complir amb la seva paraula: jugar amb el seu club, el Bàsquet Girona, en què està trencant estadístiques i s’ha convertit en un símbol de la lliga. El dubte és saber fins on podrà portar el club gironí. Les expectatives són altes (ACB). Els ingredients hi són tots: pavelló, ciutat, afició i, ara, potencial.

Amb la selecció espanyola va aconseguir dos mundials i dues plates olímpiques, a més de dos Europeus. Un referent.