L’Spar Girona es juga la setmana que ve a Fontajau més de mig curs europeu, contra el Landes (dimecres) i el Dinamo de Kursk (ajornat la setmana passada, serà dissabte). Guanyar-los és la classificació virtual per als quarts, l’objectiu de l’Uni, i igualar el sostre d’un equip femení català en la màxima competició continental, establert el curs passat per les gironines amb el format bombolla. I queda la darrera jornada a la pista del Gdynia, cuer i que ni tan sols aspira a la consolació d’anar a l’Eurocopa. Hi ha tanta igualtat entres els candidats als quatre primers, que els duels directes multipliquen el valor de les properes victòries. L’Schio, per exemple, juga dos cops a Istanbul i rep també el Kursk, a banda d’un Sopron - Galatasaray.

Una oportunitat perduda és la derrota d’ahir, que posada en context s’explica per la manca de rodatge de l’equip, que surt d’una quarantena pel brot que va patir. Si la quilometrada serveix per fer pujar el to competitiu valdrà la pena. Si més no per comprovar que aquest equip, si no defensa com diumenge passat a València (55-61 amb dues jugadores més com recordava Julbe després del partit), no se’n surt contra rivals de primer nivell. I menys encara regalant cistelles fàcils com els tres contraatacs amb què les turques, apagant l’atac gironí amb una 2-3, van capgirar el marcador (8-12, 14-12 i 18-14). Queda l’esforç, el que permet veure’s 21 avall a l’inici del tercer quart (Krajisnik de tres) i arribar a baixar de la barrera psicològica (74-66 Mendy de tres a 3:25).