Europa, la Penya torna a ser aquí! No va gua­nyar cap títol però va gua­nyar més que un par­tit. Feia molt temps, molt que el Palau Olímpic no vivia una nit màgica com la d’ahir. Amb l’afició entre­gada, en el retorn de la lle­genda Zeljko Obra­do­vic, els verd-i-negres es van guar­dar un regal majúscul amb un par­tidàs impres­si­o­nant. Tot això con­tra un Par­ti­zan far­cit de juga­dors de nivell d’Euro­lliga i amb Tomic aca­bant amb 0 punts perquè no va poder entrar en el par­tit car­re­gant-se de fal­tes i amb Brod­zi­ansky lesi­o­nat sense jugar tot el segon temps. A l’eslo­vac avui li faran pro­ves. La Penya treu dues victòries de diferència al Par­ti­zan i li gua­nya el basket ave­rage quan fal­ten sis par­tits per aca­bar la fase regu­lar. Aquesta Penya no té sos­tre i va enca­de­nant ale­gria rere ale­gria després de clas­si­fi­car-se com a cap de sèrie per a la copa després de molts anys. I sobre­tot el que és més impor­tant és que és gràcies a un tre­ball col·lec­tiu de pri­mer ordre amb la mà de Car­les Duran com a gran exe­cu­tor del pro­jecte del direc­tor espor­tiu Jordi Martí. No era fàcil recu­pe­rar l’ADN Penya amb gent de la casa i bons fit­xat­ges i el còctel s’ha acon­se­guit. No se sap fins on podrà arri­bar el somni però la rea­li­tat és que cada vegada l’Euro­lliga està més a prop –tot i estar molt lluny– perquè en el dia d’avui els vui­tens, els quarts i les semi­fi­nals, que es juga­ran a un sol par­tit, els tin­dria la Penya a Bada­lona. I, estant així com està el Palau, com a mínim serà impos­si­ble que la Penya es ren­deixi mai.

Quant al matx, el Par­ti­zan va començar ofe­gant defen­si­va­ment la Penya, i els verd-i-negres, superats per tots cos­tats (16-31). Però la reacció va arri­bar gràcies als tri­ples i amb Paul fent el seu millor par­tit. La reacció va ser abso­luta per avançar-se abans del des­cans (41-38).

En el segon temps, s’espe­rava la reacció sèrbia i el que va aparèixer va ser una Penya impe­ca­ble, intensa amb un Willis de fan­ta­sia i un Vives que va fer un reci­tal posant la rúbrica amb dos tri­ples impos­si­bles en el dar­rer segon de pos­sessió. Un tri­ple de Ven­tura, aco­mi­a­dat a crit de “reno­vació, reno­vació” per l’afició, va des­fer­mar la festa en la Penya i en un Palau Olímpic embo­git.