Sí, segur. En els partits no aconseguíem traduir en bons resultats l’esforç que estàvem fent en els entrenaments.

Totalment. Sempre està donant consells a tothom i sobretot està molt pendent de mi i de Gonçalo per la posició que ocupem a la pista. L’experiència que té ell, nosaltres no la tenim.

Abans d’anar als EUA vaig jugar una temporada i mitja a LEB Plata amb el Barça B. Recordo que els pivots tenien una fisonomia molt diferent, molt alts però també molt prims. A LEB Or ja són jugadors més contrastats, amb més quilos i també més talent en el joc d’atac. Costa més defensar-los.

Sí, sobretot perquè vaig tenir durant molts anys a les categories de formació del Barça un entrenador com Roberto Dueñas, a qui ja li agradava molt com a jugador. És cert que haig de millorar el tir exterior, tot i que cada vegada miro d’obrir-me més per anotar de quatre o cinc metres. Això obre més el joc per als companys.

Personalment recomano a tothom que pugui que ho provi, perquè és una experiència vital. Es viu un altre estil de joc i una altra mentalitat a l’hora d’assimilar aquest esport. A més, hi ha la part de l’entreteniment. Aquí el bàsquet està enfocat d’una manera diferent. Allà hi participa el públic. Anar, per exemple, a jugar a Kentucky, on trobes 22.000 espectadors, és una cosa impossible de viure aquí.

Sí. Recordo el partit contra Adebayo. Quan el tens al davant t’adones que és una autèntica bèstia.

Em fixo molt en Steven Adams [Grizzlies] perquè és un treballador nat. Sempre està treballant, fent bloquejos, corrent i agafant rebots, sempre pensant primer en l’equip. A més, és un gran amic dels bases i això és molt important per als pivots, perquè si no no te la passen. També els has de protegir perquè reben molts cops durant tot el partit.

Sí. En el bàsquet hi ha jugadors treballadors la feina dels quals no es veu reflectida en l’estadística però que fan millorar l’equip. M’agrada ser això, un protector de l’equip, i ajudar tothom des de la defensa. I si a més puc col·laborar en atac, doncs perfecte.

Sí, i quan et donen una gran assistència, i Sàbat i Franch en són especialistes, els has de donar la mà perquè es vegi que hi ha una connexió i una química en l’equip que fa que això vagi a més.

Els entrenaments tota la temporada han estat molt intensos i ara hem aconseguit solidificar la defensa, que és el que ens defineix, que l’altre equip faci pocs punts. En atac, a més, estem guanyant confiança i trobem millors posicions de tir en cada partit.

Els pivots hem de ser ràpids i córrer al contraatac. Atraiem la defensa i deixem lliures els exteriors i si els defensors no arriben acabem anotant amb facilitat. Els últims partits ho estem fent.

Sí. A Jawara li agrada jugar al pal baix i fer-ho amb paciència, Gonçalo també tira de fora i jo soc el que faig una mica de tot.

Ser titular o no és relatiu al nostre equip. Sàbat surt de la banqueta sempre superactivat. Tant si surt a l’inici com durant el partit m’obligo a jugar al cent per cent.

Sí, hi creiem. La clau és a Fontajau. Hem de convertir-lo en un fortí perquè en aquesta segona volta vindran rivals molt difícils, com l’Estudiantes, el Granada i el Guipúscoa. Si l’afició ens acompanya ho podem petar.

Sí. El meu pare va jugar al Nàstic de Tarragona i la meva mare també va jugar. Vaig començar a primària als Cantaires de Tortosa i als dotze anys ja me’n vaig anar a la Masia.

Sí. Allò era molt autèntic. A l’hivern, molta fred, i a l’estiu, molta calor. Vaig compartir habitació un temps amb Èric Vila i fins i tot vaig anar un temps a l’institut del Barça amb Adama Traoré.

Molts, la veritat. Hi ha els noms més coneguts, com Roger Grimau i Víctor Sada, però també em va ajudar Joan Braulio, que ara està al Baskonia.