L’emparellament entre el Perfumerías Avenida i l’Spar Girona en l’Eurolliga després de l’eliminació dels equips russos ha provocat una reacció inesperada a Salamanca. De la sorpresa s’ha passat a la indignació gens dissimulada en considerar que la decisió de la FIBA de repescar l’equip gironí desvirtua directament la competició europea. L’equip castellà passa per un moment crític per culpa de les lesions i confiava que el primer rival que li va tocar, l’Schio, seria un rival més assequible per tornar a la final a 4, però els nervis s’han instal·lat en el club, com demostra l’al·legat publicat a títol personal per l’entrenador, Roberto Íñiguez, o les declaracions del gerent, Carlos Méndez. Tots dos troben injustificada la decisió, ja que, al seu parer, la FIBA només hauria d’haver donat la possibilitat de continuar vius en l’Eurolliga els sis equips classificats que no eren russos.

“El canvi de rival –de l’Schio a l’Uni– no és just. Ens toca en el pitjor moment contra el pitjor rival. Ells són els favorits i ho saben. Segur que quan van veure l’encreuament ho van festejar perquè per primera vegada a la vida tenen possibilitats de jugar una final a 4 gràcies a una carambola.” Són declaracions de Carlos Méndez, que obvia, és clar, com es va decidir la classificació per a la final a 4 del 2021, en una bombolla a Salamanca amb l’equip d’Íñiguez jugant com a visitant a la seva pròpia pista.

“Esperava i confiava que la FIBA refés el quadre d’encreuaments seguint criteris exclusivament esportius i que d’aquesta manera es fes justícia esportiva. La meva opinió és clara: el més just i correcte després de l’exclusió dels equips russos hauria estat que només els altres sis equips classificats per al play-off tinguessin l’oportunitat de jugar la final a 4, cadascun en les posicions que va merèixer durant la lliga regular. Però no, finalment un equip va perdre l’avantatge de camp i la va guanyar als despatxos; els dos equips que havien de jugar l’Eurocopa –un era l’Uni– ara són a l’Eurolliga i els canvis d’emparellaments han beneficiat els uns i han perjudicat els altres”, va escriure Íñiguez, que admet que va estar a punt de plegar en conèixer la decisió de la FIBA. El tècnic, que recorda que a Girona va “recuperar la passió pel bàsquet, se les va heure la temporada passada amb Alfred Julbe.

Les baixes

El problema greu que té Íñiguez són les baixes en un moment de la temporada clau, quan l’equip es jugarà tots els títols. L’equip ha fet una última operació d’urgència. Aprofitant que Elonu ha deixat el Nadejda per la desqualificació dels equips russos l’ha incorporada per a la copa i la lliga. No la podrà inscriure a Europa. Elonu ja va jugar a Salamanca (2016-19) abans de fitxar per l’Uni.

La principal baixa de l’equip castellà és la de Katie Lou Samuelson, que va viatjar als EUA per una suposada lesió i que ningú sap exactament quan tornarà. Les interiors Nogaye Lo i Fasoula tampoc han pogut jugar els últims partits per lesió i el joc interior de l’equip ha quedat tocat amb Hof i Alarie com a únics referents. Això ha obligat el club a incorporar Elonu, jugadora que no va ser ben rebuda a Salamanca el primer cop que hi va tornar ja amb la samarreta de l’Uni Girona.