“Hem d’aprofitar que tenim un jugador com jo”

Estem bé i ho sabem. Som un equip que estem fent pas­ses clares cap a la con­sistència. Ara bé, ens queda molt camí encara. Hem vist que en els par­tits com­pa­gi­nem moments bons amb d’altres que no ho són tant. Quan tenim des­con­ne­xi­ons, sobre­tot defen­si­va­ment, ens costa tro­bar un altre cop el focus. Però la tem­po­rada regu­lar ja ho té això. Aquests par­tits supo­sen un tre­ball, de millora cons­tant, de no per­dre aquest fil con­duc­tor i d’inten­tar trans­me­tre als afi­ci­o­nats i afi­ci­o­na­des que aquests juga­dors s’han esforçat molt per arri­bar, pre­ci­sa­ment con­tra el Gra­nada, a aquest bon moment.

Per mi sem­pre es pot millo­rar, aquesta és la veri­tat. Noto que intento aju­dar molt els com­panys i estic més pen­dent de la resta que de mi mateix amb l’objec­tiu d’asso­lir més soli­desa, inte­ri­o­rit­zar més con­cep­tes d’equip, coses com per exem­ple pas­sar-nos la pilota o apren­dre a ser una pinya, un equip molt unit. Durant la tem­po­rada pas­sen mol­tes coses i has de tenir sem­pre la capa­ci­tat de reacció per adap­tar-te a cada nova situ­ació. Al final, per la meva llarga experiència, jo noto que tinc aquesta capa­ci­tat i intento ense­nyar els com­panys també a tenir-la, miro d’aju­dar-los en defensa i que entre tots ple­gats tro­bem el millor tir pos­si­ble en cada situ­ació defen­siva que ens plan­tegi el rival. Les defen­ses sem­pre ens fan coses dife­rents i hem de tro­bar aquest punt de pausa.

El calen­dari és ara molt exi­gent, però tinc la sort de tenir un gran equip al meu vol­tant que em cuida moltíssim i això era pri­o­ri­tari per a mi. Les neces­si­tats físiques fora de la pista les tinc ben cober­tes, però tots sabem que lesi­ons sem­pre n’hi poden haver.

Cer­ta­ment, la meva arri­bava suposa un canvi en els objec­tius de l’equip. Ini­ci­al­ment en teníem un i ara és dife­rent. Quan vam començar, però, la dinàmica no era posi­tiva. L’equip estava molt tra­vat men­tal­ment i no es veien solu­ci­ons. En aquests casos, com fan molts d’altres, vam pren­dre la decisió de can­viar d’entre­na­dor. Jordi Sar­ga­tal va aga­far l’equip d’entrada només per un par­tit, però va demos­trar capa­ci­tat de lide­ratge, molt de con­ven­ci­ment i capa­ci­tat per convèncer els juga­dors, que això mol­tes vega­des no és fàcil i és el més impor­tant. Quan arribo jo es mag­ni­fica tot, es can­vien els objec­tius perquè no tinc gai­res anys per enda­vant Hem d’apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat de tenir un juga­dor com jo. El fit­xatge de Fje­lle­rup pro­voca una sobrecàrrega de juga­dors en l’estruc­tura del pri­mer equip i l’adeu de Cosi­alls, un juga­dor molt esti­mat. A més, ens arriba l’opor­tu­ni­tat de por­tar en Txemi, amb capa­ci­tat d’ano­tar de fora, gene­rar a par­tir del bot. Hem tin­gut molta sort amb les dues incor­po­ra­ci­ons. Són dos per­fils dife­rents. Fje­lle­rup és un juga­dor molt jove i amb un gran poten­cial al qual volem aju­dar a evo­lu­ci­o­nar i en Txemi és un juga­dor de pre­sent.

L’ascens seria més una con­seqüència o un resul­tat final de la bona feina. Estic molt més cen­trat en el dia a dia; fer la feina del post­par­tit o pre­pa­rar el duel con­tra el Gra­nada, que no pas en el que pas­sarà quan arribi el maig. Crec que tenim, això sí, el poten­cial, la capa­ci­tat i també el suport de la gent de Girona, sobre­tot a casa, per ser un dels equips aspi­rants a pujar. També hem d’acon­se­guir que en comp­tes de veure aquest poten­cial només durant el 50% dels par­tits, que sigui durant el 80% o el 100%.

No soc una per­sona que s’estressi. El que sí que faig és estar pen­sant sem­pre en el club: com fer-lo créixer i tre­ba­llar amb l’equip de per­so­nes que en té cura. Sem­pre dic a tot­hom que esti­gui tran­quil amb el dia a dia del club. Hi ha gent tre­ba­lla­dora, amb talent i res­pon­sa­ble que em dona molta tran­quil·litat per dedi­car-me unes hores al dia a l’acti­vi­tat espor­tiva amb el pri­mer equip. Es pre­sen­ten rep­tes cons­tants però els afron­tem tots ple­gats.

No hi estic cap­fi­cat. Després de tota la car­rera que he tin­gut en el bàsquet i el que m’ha permès viure no estic pen­dent del que vindrà després. Estic gau­dint molt d’aquest moment, de les coses bones i de les no tan bones, que també n’hi ha. Quan una cosa no surt com volíem, ho ana­lit­zem, però mai des del retret, i aques­tes coses et fan millor. És un club que està en cons­tant crei­xe­ment, com s’ha vist en l’equip femení de 3x3. Són coses que molt poca gent s’havia atre­vit a posar en marxa en un club pro­fes­si­o­nal.

Per arri­bar on ara són ells s’han de fer mol­tes coses bé, i encara que les facis totes bé això no et garan­teix l’èxit espor­tiu. Al final crec més en l’èxit i el tre­ball ins­ti­tu­ci­o­nal per reforçar l’estruc­tura del club i a fer la feina de for­mi­gueta del dia a dia perquè a vega­des la pilota entra però a vega­des no. Ara hem posat més el focus en la part espor­tiva per maxi­mit­zar el meu moment. Però hi ha molta altra feina a fer. En un any hem pas­sat de sis equips a 21; en tenim un de cadira de rodes, dos de 3x3 i més coses que volem anar fent. Aquesta evo­lució és inde­pen­dent de si asso­lim amb el pri­mer equip l’ascens a l’ACB.

Tenir talent ajuda, però un crei­xe­ment molt ràpid no t’asse­gura el futur si el club no pot acom­pa­nyar aquest crei­xe­ment espor­tiu amb una estruc­tura sòlida i una massa social que li doni suport. Quan la gent pensa en el Man­resa i s’hi iden­ti­fica no només pensa en l’estil de joc de Pedro Martínez, sinó en com són els par­tits al Nou Con­gost i en la vin­cu­lació de tota la ciu­tat, la comarca i el ter­ri­tori. Aquesta és la con­sistència que neces­sita un pro­jecte per fer el salt que han fet ells, que ara són a la Cham­pi­ons quan el 2015 juga­ven a la LEB. Això és fruit de la feina cons­tant i no d’una flor dun dia’.

Aquesta és l’obsessió que tenim tots. Que la dependència del club cap a mi sigui cada vegada més petita. Per això ara estem picant pedra i la res­posta de la gent a Fon­ta­jau cada vegada és més bona. S’ho veuen com una cosa seva perquè aquest club és per a la gent d’aquí.

Sí que han pre­gun­tat per la meva situ­ació des d’algun lloc, però ja ha que­dat molt clar que no em mouré. Estic molt cap­fi­cat i obses­si­o­nat a pas­sar-ho bé aquí i fer gau­dir la gent.

No puc dir la xifra, però podem dir que el direc­tor gene­ral i el direc­tor espor­tiu han sig­nat un juga­dor prou bo per sota del preu del mer­cat. Han fet una bona feina (riu)...

Estem pen­dent de la nova legis­lació. Hi ha una llei apro­vada que s’ha de vali­dar perquè els clubs espor­tius no hagin de ser una SAE, sinó que els clubs siguin una SL, un fet que ens per­metrà fer el que volem, sumar gent al pro­jecte. Amb l’estruc­tura actual no ho podem fer i tinc ganes de com­par­tir el pro­jecte amb els que el vul­guin lide­rar amb mi, que ha estat la meva intenció des del prin­cipi.

L’últim par­tit a casa ja el vam jugar amb les sigles ODS, que impulsa l’ONU, per la pau, la justícia i unes ins­ti­tu­ci­ons sòlides en el con­text del con­flicte bèl·lic a Ucraïna. Tenim més ini­ci­a­ti­ves pre­vis­tes d’aquí a final de tem­po­rada. És una pri­o­ri­tat que el pro­jecte espor­tiu esti­gui impli­cat també en la comu­ni­tat a la qual per­tany i que ajudi a millo­rar el ter­ri­tori també en aquesta mena de pro­jec­tes.