Fa una temporada Marc Gasol (Sant Boi de Llobregat, 1985) era membre dels temibles Lakers de LeBron James i Anthony Davis. Després dels Jocs Olímpics molts van donar per fet que el Barça el fitxaria com a reforç de luxe per a l’Eurolliga. El mitjà dels Gasol, però, ha acabat complint la seva vella promesa de tornar a jugar a Girona en el club que va fundar. Amb ell (14,6 punts i 9,8 rebots) l’equip, que avui rep el líder, el Granada, ha encadenat set victòries i es confirma com un dels grans candidats a l’ascens. No ho nega.
Són l’equip amb una millor ratxa en la LEB Or. El millor moment per rebre el líder, i encara més a Fontajau?
Estem bé i ho sabem. Som un equip que estem fent passes clares cap a la consistència. Ara bé, ens queda molt camí encara. Hem vist que en els partits compaginem moments bons amb d’altres que no ho són tant. Quan tenim desconnexions, sobretot defensivament, ens costa trobar un altre cop el focus. Però la temporada regular ja ho té això. Aquests partits suposen un treball, de millora constant, de no perdre aquest fil conductor i d’intentar transmetre als aficionats i aficionades que aquests jugadors s’han esforçat molt per arribar, precisament contra el Granada, a aquest bon moment.
Personament, i ara que ja l’ha tastada a la pista, la LEB Or era com se l’esperava?
Per mi sempre es pot millorar, aquesta és la veritat. Noto que intento ajudar molt els companys i estic més pendent de la resta que de mi mateix amb l’objectiu d’assolir més solidesa, interioritzar més conceptes d’equip, coses com per exemple passar-nos la pilota o aprendre a ser una pinya, un equip molt unit. Durant la temporada passen moltes coses i has de tenir sempre la capacitat de reacció per adaptar-te a cada nova situació. Al final, per la meva llarga experiència, jo noto que tinc aquesta capacitat i intento ensenyar els companys també a tenir-la, miro d’ajudar-los en defensa i que entre tots plegats trobem el millor tir possible en cada situació defensiva que ens plantegi el rival. Les defenses sempre ens fan coses diferents i hem de trobar aquest punt de pausa.
Ha passat una lesió, però ara ja ha encadenat uns quants partits seguits. Físicament com està?
El calendari és ara molt exigent, però tinc la sort de tenir un gran equip al meu voltant que em cuida moltíssim i això era prioritari per a mi. Les necessitats físiques fora de la pista les tinc ben cobertes, però tots sabem que lesions sempre n’hi poden haver.
Si mirem l’equip que va començar i el d’ara no s’assemblen en res...
Certament, la meva arribava suposa un canvi en els objectius de l’equip. Inicialment en teníem un i ara és diferent. Quan vam començar, però, la dinàmica no era positiva. L’equip estava molt travat mentalment i no es veien solucions. En aquests casos, com fan molts d’altres, vam prendre la decisió de canviar d’entrenador. Jordi Sargatal va agafar l’equip d’entrada només per un partit, però va demostrar capacitat de lideratge, molt de convenciment i capacitat per convèncer els jugadors, que això moltes vegades no és fàcil i és el més important. Quan arribo jo es magnifica tot, es canvien els objectius perquè no tinc gaires anys per endavant Hem d’aprofitar l’oportunitat de tenir un jugador com jo. El fitxatge de Fjellerup provoca una sobrecàrrega de jugadors en l’estructura del primer equip i l’adeu de Cosialls, un jugador molt estimat. A més, ens arriba l’oportunitat de portar en Txemi, amb capacitat d’anotar de fora, generar a partir del bot. Hem tingut molta sort amb les dues incorporacions. Són dos perfils diferents. Fjellerup és un jugador molt jove i amb un gran potencial al qual volem ajudar a evolucionar i en Txemi és un jugador de present.
Dir que són favorits per a l’ascens són paraules majors?
L’ascens seria més una conseqüència o un resultat final de la bona feina. Estic molt més centrat en el dia a dia; fer la feina del postpartit o preparar el duel contra el Granada, que no pas en el que passarà quan arribi el maig. Crec que tenim, això sí, el potencial, la capacitat i també el suport de la gent de Girona, sobretot a casa, per ser un dels equips aspirants a pujar. També hem d’aconseguir que en comptes de veure aquest potencial només durant el 50% dels partits, que sigui durant el 80% o el 100%.
La pregunta recurrent cada vegada que un periodista l’enxampa desprevingut és com combina la dualitat president-jugador?
No soc una persona que s’estressi. El que sí que faig és estar pensant sempre en el club: com fer-lo créixer i treballar amb l’equip de persones que en té cura. Sempre dic a tothom que estigui tranquil amb el dia a dia del club. Hi ha gent treballadora, amb talent i responsable que em dona molta tranquil·litat per dedicar-me unes hores al dia a l’activitat esportiva amb el primer equip. Es presenten reptes constants però els afrontem tots plegats.
Es veu alguna temporada més jugant, sobretot si se celebra l’ascens?
No hi estic capficat. Després de tota la carrera que he tingut en el bàsquet i el que m’ha permès viure no estic pendent del que vindrà després. Estic gaudint molt d’aquest moment, de les coses bones i de les no tan bones, que també n’hi ha. Quan una cosa no surt com volíem, ho analitzem, però mai des del retret, i aquestes coses et fan millor. És un club que està en constant creixement, com s’ha vist en l’equip femení de 3x3. Són coses que molt poca gent s’havia atrevit a posar en marxa en un club professional.
El Bàsquet Manresa és un bon mirall per a Girona?
Per arribar on ara són ells s’han de fer moltes coses bé, i encara que les facis totes bé això no et garanteix l’èxit esportiu. Al final crec més en l’èxit i el treball institucional per reforçar l’estructura del club i a fer la feina de formigueta del dia a dia perquè a vegades la pilota entra però a vegades no. Ara hem posat més el focus en la part esportiva per maximitzar el meu moment. Però hi ha molta altra feina a fer. En un any hem passat de sis equips a 21; en tenim un de cadira de rodes, dos de 3x3 i més coses que volem anar fent. Aquesta evolució és independent de si assolim amb el primer equip l’ascens a l’ACB.
Hi ha la idea que fitxant dos o tres grans jugadors americans l’ascens seria molt més factible?
Tenir talent ajuda, però un creixement molt ràpid no t’assegura el futur si el club no pot acompanyar aquest creixement esportiu amb una estructura sòlida i una massa social que li doni suport. Quan la gent pensa en el Manresa i s’hi identifica no només pensa en l’estil de joc de Pedro Martínez, sinó en com són els partits al Nou Congost i en la vinculació de tota la ciutat, la comarca i el territori. Aquesta és la consistència que necessita un projecte per fer el salt que han fet ells, que ara són a la Champions quan el 2015 jugaven a la LEB. Això és fruit de la feina constant i no d’una flor dun dia’.
A Girona, a més, encara hi ha la memòria col·lectiva de l’Akasvayu.
Aquesta és l’obsessió que tenim tots. Que la dependència del club cap a mi sigui cada vegada més petita. Per això ara estem picant pedra i la resposta de la gent a Fontajau cada vegada és més bona. S’ho veuen com una cosa seva perquè aquest club és per a la gent d’aquí.
Segur que li han anat arribant ofertes durant la temporada, perquè el mercat no para de moure’s...
Sí que han preguntat per la meva situació des d’algun lloc, però ja ha quedat molt clar que no em mouré. Estic molt capficat i obsessionat a passar-ho bé aquí i fer gaudir la gent.
És evident que ha sacrificat algun contracte milionari, però bé que deu cobrar com a jugador a Girona també, no?
No puc dir la xifra, però podem dir que el director general i el director esportiu han signat un jugador prou bo per sota del preu del mercat. Han fet una bona feina (riu)...
L’evolució del club el portarà més aviat o més tard a ser una societat anònima esportiva?
Estem pendent de la nova legislació. Hi ha una llei aprovada que s’ha de validar perquè els clubs esportius no hagin de ser una SAE, sinó que els clubs siguin una SL, un fet que ens permetrà fer el que volem, sumar gent al projecte. Amb l’estructura actual no ho podem fer i tinc ganes de compartir el projecte amb els que el vulguin liderar amb mi, que ha estat la meva intenció des del principi.
Que el club tingui un marcat caràcter social és innegociable?
L’últim partit a casa ja el vam jugar amb les sigles ODS, que impulsa l’ONU, per la pau, la justícia i unes institucions sòlides en el context del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Tenim més iniciatives previstes d’aquí a final de temporada. És una prioritat que el projecte esportiu estigui implicat també en la comunitat a la qual pertany i que ajudi a millorar el territori també en aquesta mena de projectes.