A guanyar

“En ser un equip més novell en l’Eurolliga tens més a guanyar que a perdre. I ells potser tenen més obligació, en tenir el factor camp a favor”, diu Laura Antoja sobre la pressió amb què afronten el decisiu duel l’Uni i l’Avenida. Les castellanes són l’actual subcampió, van guanyar el títol el 2010 i, havent tancat la fase de grups amb 11-3 (l’Spar 7-7), quedar fora de la lluita pel títol seria un daltabaix. I encara més caient a mans del seu rival més acèrrim a l’Estat des de la desaparició del Ros Casares farà 10 anys i del qual consideren que no s’ha guanyat el dret a disputar la sèrie. Això sí, tenen l’argumentari a punt i memoritzat. Començant per la seva plantilla, amb Katie Lou Samuelson seguint un tractament de fisioteràpia als EUA des de fa un mes sense el consentiment del club –és l’agent de l’alera pivot qui els ho comunica–, amb Karlie Samuelson amb el turmell torçat a Fontajau, amb Nogaye Lo encara sense reaparèixer de la lesió i amb Mariella Fasoula fent-ho en aquesta sèrie. Unes circumstàncies que deixaven, dimecres, les blaves en igualtat de condicions amb l’equip d’Alfred Julbe: Mendy té una lesió a l’ull pel cop que va rebre de Cazorla en el primer partit i que avui tampoc podrà jugar, i tots dos tècnics acaben fent servir nou jugadores –Iho López i Lo són a la banqueta però no surten.

Trajectòria

La pròrroga de fa tres dies a Fontajau (81-79) va ser sense Laia Palau ni Kahleah Copper a la pista, totes dues eliminades per cinc faltes. La capitana de l’Uni té dues eurolligues en el seu palmarès i, si l’Spar Girona perd avui, aquest podria ser el seu últim partit, el 277. Una circumstància, la del seu comiat, que podria explicar la sobreexcitació que tenia la barcelonina dimecres i que resultaria clau per marcar el to d’aquell primer o caixa o faixa gironí. Palau és, de fet, un dels factors que impulsa la trajectòria de l’Uni tant a Europa –cada temporada millora l’anterior– com en els títols FEB –un per curs des que va arribar el 2018 (lliga, supercopa i copa). Lesionada en la pretemporada, la seva baixa en la supercopa fa que la derrota en la semifinal amb l’Avenida no compti en el seu balanç particular contra les castellanes des que va arribar a Girona, ara de 9-10. Ara, per balanç demolidor, el global del club gironí a Salamanca, on debuta en la Lliga Femenina el 2009: 5 victòries en 29 partits.

El cara a cara de Domínguez –cinquena en l’històric d’assistències, que lidera Palau– amb la 3 de l’Spar al timó, el de Kahleah Copper (autora de 20 punts dimecres) i Gardner (23 amb 10 rebots i 5 taps) en l’execució o el de Hof i Reisingerová a sota dels cèrcols són els que poden marcar un duel que té infinites incògnites per aïllar. Com la de Karlie Samuelson - Burke (4 punts en el primer partit i 18 en el segon) o l’encert gironí en el triple (2/19 i 6/20 en cada partit), faceta en què Eldebrink i Leo Rodríguez (2 cadascuna a Fontajau) han de dir-hi la seva. Ara bé, n’hi ha un d’imprescindible per als interessos gironins: la iniciativa. En tots els triomfs de l’Uni sobre l’Avenida, sempre s’ha anat al davant des de l’inici (5-0 i 20-9 en el més recent). I després queden les sorpreses, entre les quals no figura l’arbitratge FIBA, que permetrà a les locals jugar més enllà del límit en el contacte o la pressió ambiental de Würzburg. Julbe i Antoja ja descentren les interiors rivals en defensa –Katie Lou hi era– en el 69-77 del novembre i dimecres les superen atacant els espais –no en el rebot– en les continuacions. I avui Roberto Íñiguez està obligat a moure fitxa.