Eurolliga

La mateixa pedra

L’Spar Girona és eliminat per l’Avenida, a Salamanca, en els quarts de final de l’Eurolliga per segon any seguit i aquest cop amb la sèrie al millor de tres

L’Uni va a remolc des de l’inici (8-0) i s’encalla en atac després del 44-43

Avenida 74 Spar Girona 65

PERFUMERÍAS AVENIDA:Copper (23), Cazorla (8), Domínguez (6), Hof (2), Samuelson (15) –cinc inicial–; Rodríguez (4), Fasoula (4) i Alarie (12). 22/41 de 2, 5/14 triples (5 Samuelson), 15/17 tirs lliures, 36 rebots (14 Copper), 15 assistències (6 Domínguez) i 81 de valoració (21 Copper).SPAR GIRONA:Palau (2), Eldebrink (15), Burke (11), Gardner (8), Reisingerová (13) –cinc inicial–; Drammeh (10), Araújo, Flores (6) i Labuckiene. 11/32 de 2, 8/21 triples (3 Eldebrink i Burke i 1 Gardner i Reisingerová), 19/20 tirs lliures, 27 rebots (5 Reisingerová, Araújo i Labuckiene), 8 assistències (4 Palau) i 58 de valoració (11 Eldebrink i Burke).PARCIALS:15-9, 18-20 (33-29), 17-16 (50-45) i 24-20 (74-65).

La final a qua­tre de l’Euro­lliga con­ti­nua sent ina­bas­ta­ble per a l’Spar Girona, que ahir va ser eli­mi­nat per l’Ave­nida en el ter­cer par­tit de la sèrie de quarts tot just un any després del segon par­tit de l’eli­mi­natòria, d’anada i tor­nada en for­mat bom­bo­lla a Würzburg (66-74 el 17 de març i 71-65 el 19). La diferència res­pecte al curs pas­sat en la pri­mera presència del club gironí entre els vuit millors d’Europa, a banda del for­mat que impo­sava la pandèmia, és que l’Uni va superar el rival dime­cres a Fon­ta­jau –segon tri­omf del curs con­tra un equip que ha encai­xat sis der­ro­tes comp­tant les dues amb l’Eka­te­rin­burg, la des­feta a Praga (80-55) i la der­rota en la final de la super­copa a l’estiu amb el València– i encara aspira als dos títols esta­tals: copa i lliga. El 2021 ja havia gua­nyat la copa abans dels quarts de l’Euro­lliga i, després, es va que­dar sense ener­gia per al play-off, en què va caure con­tra el València i es va que­dar sense ser a la final per pri­mer cop des del 2015. Fa l’efecte que, ara, la plan­ti­lla giro­nina sí que pot dige­rir l’eli­mi­nació i afron­tar el que queda de curs amb un equip amb aspi­ra­ci­ons.

Queda el des­gast de la sèrie con­tra les cas­te­lla­nes, és clar, mag­ni­fi­cat per la pressió ambi­en­tal i dialèctica, una prova de madu­resa superada amb molt bona nota per una enti­tat, la giro­nina, que sap a què juga i quin és el seu paper en la soci­e­tat que aspira a cons­truir i a què tant està con­tri­buint. I casos par­ti­cu­lars com els de Frida Elde­brink plo­rant al mateix par­quet en què ho feia Sonja Vasic el mateix dia fa un any i pel mateix motiu, saber que aquell era el seu últim par­tit d’Euro­lliga. La sueca no jugarà més. Sí que ho farà Julia Rei­sin­ge­rová, però no a l’Uni, i més tal com es des­pre­nia de les seves decla­ra­ci­ons a Esport3 –“ja ho veu­rem”, va dir sense haver sen­tit la pre­gunta–. I Laia Palau, escri­das­sada per Würzburg en ser eli­mi­nada per cinc fal­tes a 43 segons? Aquesta és la pre­gunta del milió, però la juga­dora amb més par­tits i assistències de la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal no es mereix aquest comiat després de divuit par­ti­ci­pa­ci­ons.

Tan a prop i tan lluny

El 8-0 ini­cial va con­dem­nar les ver­me­lles a jugar a remolc, amb Frida Elde­brink obrint el mar­ca­dor amb el seu pri­mer tri­ple superats els tres minuts i mig. Samu­el­son ja n’havia fet un i n’hi que­da­ven qua­tre més sense error –aca­ba­ria amb 5/6– i Cop­per –MVP de la final de la WNBA i cam­pi­ona amb les Chi­cago Sky (Gard­ner tot just aquest estiu entra al camp d’entre­na­ment)–, amb 10 punts en el pri­mer quart, s’eri­gia com la bèstia negra giro­nina. Els dos tri­ples seguits de l’escorta sueca (58-53) són un dels moments en què l’Spar con­ti­nu­ava dem­peus, però amb més volun­tat que argu­ments sòlids com amb Rei­sin­ge­rová (62-56) o Gard­ner (64-59), també de 6,75 m. De fet, és Burke qui amb dos tri­ples en el ter­cer quart (38-36 i 44-43) quan ja n’havia ano­tat un (30-25) deixa l’Uni tan a prop i tan lluny alhora del que ara mateix és un equip de final a qua­tre. Perquè va ser Bella Ala­rie (5 punts de mit­jana a l’Euro­lliga) qui va aca­bar sen­ten­ci­ant l’Spar, amb 12 en 17 minuts (6/9 de dos) en una plan­ti­lla en què hi ha Hof (titu­lar), Fasoula i Lo que no juga –tam­poc ahir Vilaró– de pivots altes. La nord-ame­ri­cana va situar la màxima (58-47) amb les ver­me­lles sense ano­tar en joc des del 44-43 de Burke a 5:19 del final del ter­cer quart fins a la cis­te­lla de Palau a 6:34 del final (54-47), amb les locals tro­bant el camí de la cis­te­lla giro­nina i els tri­ples de l’Uni com a dic de con­tenció que només ser­vi­ria per per­dre amb la dig­ni­tat que no tin­dria Roberto Íñiguez dema­nant un temps mort a 19 segons amb 74-65 en el mar­ca­dor.

19
segons
faltaven per acabar quan Roberto Íñiguez va demanar temps mort amb 74-65
Patrocini
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.