ANDRÉS FELIZ
BASE DEL JOVENTUT
“Dec la vida al bàsquet”
El base dominicà de la Penya va viure una setmana inoblidable sent pare dijous i sent el botxí del Barça diumenge sense entrenar-se; Feliz ens explica la dura vida que ha hagut de superar
Infància molt dura
El base (Guachupita, República Dominicana, 15/7/1997) arriba d’un entorn complicat envoltat de drogues, violència i pobresa. De fet, sempre recorda que una de les coses que més l’han marcat és pensar que molts dels amics que tenia quan era petit són ara a la presó o estan morts, i això és un motor per continuar treballant i vivint amb un somriure. Per intentar entendre la societat va estudiar la carrera de sociologia.
Andrés Feliz s’ha convertit en la sorpresa de la Penya, però sobretot en un exemple a seguir per a molts joves que estan perduts per les situacions que els toca viure a la vida. La història de Feliz és per fer-ne una pel·lícula.
Vostè és d’una zona de molta pobresa. Com va evitar tots els problemes i va jugar a bàsquet?
Estàvem sempre al carrer perquè mai havíem tingut ni videojocs ni mòbils. No teníem res i la nostra manera de passar el temps era jugar a les pistes públiques del carrer. Fèiem uns partits entre barris i vaig ser un dels destacats. Vaig tenir la sort que van venir els de la federació dominicana perquè buscaven gent per fer una selecció sub 17 i el 2013 em van convocar. Això em va obrir després les portes dels Estats Units amb una beca per estudiar després de jugar molt bé a Puerto Rico en un Centrobasket.
Sempre dona gràcies a Déu. És la religió un motor per a vostè?
Soc molt creient, sempre amb totes les oportunitats que tinc dono gràcies a Déu. La meva vida no ha estat fàcil perquè vinc d’una zona del meu país on faltava de tot, hi havia molta pobresa i em sento un privilegiat. Molts dels meus companys no han tingut mai oportunitats i és molt dur perquè he perdut molts amics.
No oblida les seves arrels i les dificultats del nens i nenes al seu país i per això treballa per ajudar-los?
Sí. Des del 2018 la meva dona i jo recollim coses per poder donar als joves del meu país. Ni la meva dona ni jo teníem res quan érem petits. Ara no és que tinguem gaire cosa, però el que tenim ho volem compartir per regalar un somriure als nens i nenes. Tot el que ajudem es converteix després en una benedicció.
Una de les persones clau és Dani Miret, ara tècnic ajudant de Carles Duran i el curs passat el seu entrenador al Prat.
És una persona important en la meva vida. Des que vaig arribar em va donar la confiança que necessitava per jugar en un bàsquet diferent. No coneixia la LEB.
I aterra el curs passat al pavelló Joan Busquets del Prat de Llobregat per jugar en LEB Plata i 12 mesos després a la Penya!
Vaig arribar amb l’únic objectiu d’aprendre i conscient que tenia davant meu dues bases top que m’ajudarien a créixer. I ho han fet a la pista i a fora. Tot i que estan lesionats m’ajuden. Per mi això és determinant i els ho vull agrair publicament. La Penya és com una família. Sempre em diuen que he de tenir paciència, que el salt de la LEB Plata a l’ACB és molt gran.
S’està fent un lloc a la lliga però al davant té dos bases internacionals. Es veu a la Penya el curs vinent o vol un paper més important?
La meva intenció és continuar aquí a Badalona. No tinc pressa i m’agradaria fer el salt aquí al Joventut. L’any vinent em veig aquí. És la meva mentalitat.
Amb només 24 anys ha estat pare, una cosa que avui dia a Catalunya és difícil de veure.
És molt diferent aquí que al meu país. Amb la meva dona ja ho teníem clar fa més d’un any. Allà tothom és pare jove. Jo tinc quatre germanes i un germà i la meva dona, Lisa Wygal, que és de Kentucky, en té tres. Ens vam conèixer a la universitat. El meu fill és una motivació més per continuar treballant.
No el va impressionar gaire jugar davant de 12.166 persones...
En l’etapa universitària vaig jugar molts partits amb 14.000 i 15.000 espectadors però el que vaig viure contra el Barça a l’Olímpic va ser diferent perquè és amb molt més nivell només cal veure que al davant tenia Calathes i Laprovittola, dos històrics.
Va poder dormir després de l’exhibició contra el Barça?
No. Però no pel partit, sinó perquè em vaig quedar amb el meu fill perquè la meva dona necessitava descansar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.