Mentre sigui una i se n’aprengui la lliçó no va malament. No va anar com ens agradaria i amb el partit que tenim divendres haurem de mirar endavant.

Sí és l’objectiu més immediat, assegurar-lo. Les dues són força semblants, sense jugar bé i veient un equip molt diferent del que som sobretot a Fontajau. Hem de mirar que no passi més.

Cada any passen aquestes coses. Fins i tot a l’ACB, on el Betis està guanyant, perquè quan a un li va la vida i l’altre surt més relaxat o sense les idees tant clares... Són jornades propícies per a això, però nosaltres ja veníem alliçonats, i el que personalment em preocupa, més enllà de perdre, és com es produeixen aquestes derrotes. L’equip no troba solucions i no pot jugar al que volem: construir des del darrere, controlant el rebot. No ho hem aconseguit en cap dels dos partits.

El que no sé és quantes me’n queden [riu]. Aquest cop em fa una especial il·lusió perquè jo fa tres anys que soc a la LEB Or i ell a l’ACB, i no ens hem pogut enfrontar. Per això i perquè no sé si ens en queden gaires més.

Hem compartit moltes coses i no només el bàsquet, fins als 18 anys pràcticament tot. I després, més endavant, tenir-lo vivint noves experiències en un altre equip o una altra ciutat. Sempre ho hem compartit, amb ell i amb el meu germà més gran que també jugava. S’afronta d’una manera diferent, amb més il·lusió però en totes, quan la pilota salta, a la pista es deixa de banda qualsevol tema personal.

L’scoutting és força senzill, no caldria. Sí prendre’l com un rival més, és el que al principi em xocava més i sobretot compartint posició. Després hi va haver un temps en què ens centràvem més en la competició, oblidant-ho una mica, i a veure aquest cop com es planteja.

És possible, però tampoc t’ho sé dir. Els pot haver passat factura tenir molta pressió des del principi i ser tan i tan favorits. El Granada també ha fet una gran lliga regular i al final els ha pres el primer lloc, que era el seu principal objectiu. S’ha de veure com ho poden digerir i afrontar el play-off i la Final Four. El format és molt complicat sobretot mentalment, i crec que guanyarà qui millor arribi i tingui les idees més clares.

Mai se sap, amb un canvi d’entrenador sempre es millora a curt termini i ara s’ha de veure a partir d’aquesta primera derrota si l’equip és capaç de millorar. Quan ve un entrenador nou el nivell dels entrenaments i dels partits puja i ara s’haurà de veure si es manté.

Pel que vaig viure a allà, els partits són gairebé sempre molt igualats i s’imposa qui està millor en els moments decisius, qui té les idees més clares i qui menys es deixa influir per la resta. Ens queda encara un play-off per endavant, esperem que sigui amb el factor pista a favor guanyant aquest pròxim partit, i després ja vindrà la Final Four. Queda un final de temporada maco amb allò que al jugador li agrada jugar, les coses importants.

No en coneixia gaire res i m’hi estic trobant molt a gust, amb la ciutat i els companys. No en puc dir res de dolent, m’han acollit de manera excepcional i a vegades es diu per dir, però en aquest cas és així i n’estic molt content a tots nivells.

Hi ha una feina prèvia a la temporada, pel que fa a la planificació de la plantilla perquè té un dels pressupostos més baixos, molt important. Són noms poc coneguts i estic segur que ja l’estaran fent per a la pròxima temporada. Això, per començar. Després hi ha un punt molt important, que és l’entrenador i el cos tècnic. Ell té molta experiència ho ha demostrat: és capaç d’aconseguir bons resultats en un aspecte col·lectiu i d’agafar jugadors i situar-los tres nivells per sobre del que tenien. És evident i hi ha molts exemples. S’ha ajuntat un vestidor molt guanyador, sense complexos i amb molta gana i molt talent.