NICO LAPROVITTOLA
BASE DEL FC BARCELONA
“Els quarts amb el Bayern ens van fer més forts”
Laprovittola, escollit en el cinc ideal de l’ACB, ha estat el fitxatge més impactant venint d’un joc discret al Madrid
“He treballat molts anys per arribar fins aquí i, tot i debutar en una ‘final four’, vull l’Eurolliga”, diu el base
3 CLUBS EUROLLIGA
La trajectòria del base argentí és difícil d’igualar per a cap altre jugador perquè ha jugat al Barça, al Madrid i al Baskonia, els tres equips d’Eurolliga. També es va consolidar en el Joventut, on va ser MVP de la temporada ACB ajudant a salvar la Penya del descens. Laprovittola, als seus 32 anys, va tenir una curta experiència a l’NBA amb els Spurs. També va jugar al Lanús, el Flamengo, el Lietuvos, l’Estudiantes i el Zenit de Sant Petersburg. Laprovittola també és un fix a la selecció argentina, on és un gran referent juntament amb el seu gran amic Campazzo, amb qui té un campus en comú des de fa anys.
Pot ser que se’m vegi lliure, però és l’any que més disciplinat m’he sentit quan he estat a la pista
És molt més fàcil jugar al costat de Calathes, que ho fa tot més fàcil, i Jokubaitis, que t’exigeix
Nico Laprovittola (31/1/1990) serà un dels rookies de la final four de l’Eurolliga que arrenca demà a Belgrad, perquè mai abans ha estat en una cita així en la seva carrera. L’argentí, que acaba de ser escollit en el cinc ideal de l’ACB, ha sorprès a tothom després del seu pas discret pel Madrid i ha sabut encaixar perfectament al Barça. Jasikevicius li ha tret el màxim rendiment i és, ara mateix, un puntal per intentar tocar el sostre del bàsquet europeu.
No sé si es pot parlar del Barça com a favorit per haver estat el líder de la lliga regular, però tenen una plantilla ara mateix molt sòlida.
És una de les coses que ens van portar a ser el millor equip de l’Eurolliga i de l’ACB per ser l’equip més regular. Poder tenir jugadors de tant nivell, de tantes qualitats, tants registres diferents, poder jugar amb alts i baixos, et fa ser un equip més preparat per a moltes situacions i confiem en tots els jugadors perquè tots podem ser importants. Amb la quantitat de partits que hi ha a la temporada tothom té el seu moment.
El Madrid és un rival que d’experiència n’hi sobra, però la sensació fa un mes era que arribava just. Com veu el duel contra els blancs?
Nosaltres ens hem de centrar sobretot en el que sabem fer bé i en el que ens ha portat a guanyar el Madrid els últims cinc partits. Si tots estem connectats, sens dubte, som el millor equip d’Europa. Però ho hem de demostrar també en partits de màxim risc. Ja ens va costar contra el Bayern als quarts, però ens va fer més forts. Hem de jugar col·lectivament i ser molt agressius. És cert que a un partit pot passar de tot, i s’equivoca tothom qui pensa que el Madrid aquest any no està bé. Només Llull té més experiència que molts equips junts de l’Eurolliga, Laso coneix perfectament els seus jugadors i, sobretot, tenen un esperit competitiu que els porta moltes vegades molt més lluny del que el seu joc reflecteix a la pista.
Vostè no va trobar el seu lloc al Madrid. Es pren els partits contra els blancs una mica com a reivindicació o això ja ha passat?
La gent que em coneix sap que no soc així. Va ser una etapa més de la meva carrera en què ni el Madrid em va treure el màxim ni jo vaig rendir al nivell que esperava. Estic agraït del temps que vaig estar allà.
El Barça es va quedar a les portes de l’Eurolliga el curs passat perdent contra l’Efes en la final. Com veu l’equip turc?
Doncs una mica et diria que és un cas semblant al del Madrid. Al principi de la competició van perdre molts partits, segurament alguns inesperats, però només has de veure els jugadors que tenen a la plantilla per veure que quan arribes fins aquí els petits detalls són determinants.
Fins a quin punt l’ha ajudat el fet que el seu tècnic, Jasikevicius, hagués estat base quan jugava per entendre’l millor?
Molt. Però ara ell és l’entrenador i té un sistema i confia totalment que el seu sistema ens portarà a guanyar. Encaixo en moltes situacions en el seu sistema i m’ha ajudat a treure molt rèdit, m’ha ajudat a créixer, a treure’n avantatges, però també és molt més fàcil jugar amb algú com Nick Calathes al costat, que fa que tot sigui més fàcil, i amb un altre xaval com Jokubaitis, que fa que augmenti la competència, et fa créixer, sempre és allà, és llest i et farà sempre un bon partit. La posició està més que ben coberta.
Higgins arriba molt just a la cita, però és una amenaça més. Creu que el nord-americà pot ser el factor sorpresa?
En Cory és un guanyador i és un dels líders del vestidor. És molt important que ell hi sigui sempre, i tot i que no jugui sempre és allà, sempre dona l’opinió i sempre ha estat als partits. Tenir-lo avui en dia a la dinàmica de l’equip és un altre problema per al rival. Tenir Higgins sempre és bo.
La dificultat de guanyar una ‘final four’ és tan gran que només cal mirar que vostè disputarà la seva primera edició!
No he tingut cap experiència en una final a quatre. Jo no tinc por de res, intento gaudir de tot el que em ve de nou i és el repte de la meva carrera, i he estat lluitant molt per perseguir aquest títol, que desitjo amb bogeria.
Què li va semblar quan el seu entrenador en la roda de premsa posterior a l’eliminació del Bayern, en una eliminatòria complicadíssima, va dir que vostè té molts “collons”?
A molta gent, per la meva manera de ser o de jugar, li sembla que no tingui collons perquè sembla que no tingui la intensitat que tenen d’altres o no jugui fort. Però qui em coneix en el dia a dia sap que jo confio molt en el meu joc, la meva personalitat i el meu caràcter. Avui en dia la clau del meu bon moment és que tinc un entrenador, uns companys i un club que confien en mi i així tot és més fàcil. Estan còmodes amb el meu joc i amb mi.
El que pocs haurien dit és que pel seu tipus de joc faria un salt endavant amb 32 anys en l’aspecte defensiu?
No sé si defenso molt bé perquè tinc mancances de concentració a vegades. Però ha estat clau aquest any tenir paciència. Han tingut molta paciència en Saras i el seu staff per veure quina era la millor manera perquè jo pogués defensar fort. Confien en el meu instint, en la meva manera de defensar i quan estic a pista amb el Barça a l’ACB o a l’Eurolliga, amb Saras com a entrenador, m’obliga a donar un extra a la pista en defensa.
La sensació des de fora és que és el jugador que trenca més vegades el sistema amb accions individuals. És així?
Pot ser que se’m vegi lliure però et puc assegurar que aquesta ha estat la temporada que més disciplinat m’he sentit. És difícil sortir del sistema però el que ara em demana Saras és ser agressiu, estar tota l’estona atacant i ser una amenaça per al rival, i també m’ha fet millorar molt l’aspecte ofensiu.
Una de les coses que més sorprenen de vostè és que viu els partits de forma molt interna, no exterioritza gaire ni quan fa una cistella guanyadora ni quan fa un mal partit. El seu equilibri emocional és clau?
Intento ser sempre la mateixa persona. El naixement de la Bruna, la meva filla, ha fet canviar una mica la meva personalitat i separar una mica les coses en el bàsquet. Quan arribo a casa penso en bàsquet però intento no ofuscar-me. Quan jugues tants partits hi ha dies de tot. L’únic que he de fer és estar preparat sempre. Estic bastant tranquil per quan les coses van bé i quan van malament.
Per cert, felicitats perquè no és gens fàcil ser escollit en el cinc ideal de l’ACB jugant al Barça, on el seu rol és molt diferent de ser un líder com ha estat en altres clubs?
Em va sorprendre i molt. No t’he d’enganyar. Estava dinant diumenge tranquil·lament aprofitant el dia lliure i vaig rebre la trucada. Segur que no tinc les estadístiques d’altres anys però si soc allà és perquè he fet les coses bé i perquè m’ho mereixo.
Alguna superstició de cara a la cita de Belgrad?
No canviaré les meves rutines en la meva primera final four.
Qui ho hauria dit, que sortint del Madrid sense haver tingut un paper rellevant passaria al Barça i faria el que està fent?
No hi ha gaires diferències entre els dos clubs, més enllà dels colors. Tots dos aspiren a tot. Tothom té motivació extra per intentar guanyar-te però el que m’he trobat al vestidor del Barça és molta humilitat i molta unió, i això és determinant. Tots anem a l’una.
Li queda un any més de contracte però se’l veu molt feliç i oferint la seva millor versió. És el moment de negociar allargar el seu contracte?
Sempre tenir el mar Mediterrani a prop m’ha anat bé. Estic molt còmoda al Barça i soc molt feliç, però no miro enrere i tampoc vull pensar gaire en el futur. El meu futur és dijous contra el Madrid.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.