30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA
26 DE JULIOL. EL ‘DREAM TEAM’, EL PROFESSIONALISME
Els jocs professionals
L’aparició dels jugadors de l’NBA a l’Olímpic de Badalona va ser la prova definitiva que els esportistes professionals ja tenien les portes obertes als Jocs
Els tennistes professionals ja havien pogut competir a Seül l’any 1988 i els ciclistes encara van haver d’esperar fins al 1996, a Atlanta
El 26 de juliol del 1992, el professionalisme va entrar per la porta gran als Jocs Olímpics. El lloc va ser el Palau Olímpic de Badalona i els seus protagonistes, les estrelles de l’NBA que formaven la selecció de bàsquet dels Estats Units, l’anomenat Dream Team. No es tracta que abans que Magic Johnson, Larry Bird i i companyia aterressin als Jocs de Barcelona no hi hagués esportistes professionals que participessin als Jocs –Carl Lewis no era precisament un amateur–, però sí que va certificar l’inici d’una nova etapa.
Aquell partit entre els Estats Units i Angola (116-48) va ser la culminació del procés que el COI havia engegat l’any 1983, quan va aprovar les normes d’admissió dels esportistes de totes les federacions tret del futbol i de l’hoquei sobre gel. Tot plegat encara era ple de contradiccions. L’esquiador Ingemar Stenmark no va poder participar als Jocs del 1984 perquè estava considerat un professional. En canvi atletes com Carl Lewis i Sebastian Coe sí que van ser a Los Angeles tot i que eren igual o més professionals. El món encara estava dividit en dos blocs ideològics i el COI encara permetia les ajudes dels estats i negava les de les marques comercials.
Finalment, però, el maig del 1987 en la seva sessió a Istanbul, quan va aprovar les condicions amb què es disputaria el torneig de tennis, que tornava oficialment als Jocs 64 anys després –el 1968 i el 1984 havia estat esport de demostració–. S’havia acabat el debat. Ja no es tractava de ser amateur o professional, sinó de complir les normes d’admissió que fixaven les diferents federacions internacionals. Els millors tennistes del món van anar a Seül el 1988 i el 1989, en la 95a sessió del COI, que es va fer a Puerto Rico, el COI va certificar la decisió de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) d’admetre els jugadors de l’NBA sempre que se sotmetessin a les seves regles. En aquesta sessió, en què va ser reelegit per aclamació, Samaranch va dir: “Els Jocs no mantindran el seu prestigi i només sobreviuran al segle XX si acullen els millors esportistes.” Aquesta va ser una de les màximes de Samaranch, tot i que no ho va aconseguir fer complir totalment. El torneig de futbol encara està reservat a jugadors sub-23 perquè no faci la competència a la copa del món. En ciclisme, per exemple, els professionals no van poder competir fins al 1996.
A recollir la medalla
L’aparició del Dream Team va ser una benedicció per als aficionats, però també una bona demostració que potser caldria revisar també alló de l’esperit olímpic. L’equip dels Estats Units no va viure a la Vila Olímpica amb la resta d’esportistes i en la roda de premsa prèvia a l’inici del torneig,Pat Ewing no es va estar de res: “Només hem vingut a portar l’or a casa.” I ho van fer amb molta facilitat, guanyant amb marge tots els partits fins al 85-117 de la final contra Croàcia, a Badalona, el 8 d’agost. Els Estats Units havien estat tercers a Seül el 1988 amb un equip encara amb universitaris, perdent amb l’URSS en els quarts de final (82-76). El Dream Team va recuperar l’or per als Estats Units i els jugadors de l’NBA, sense arribar mai al nivell dels herois del 1992, continuen anant als Jocs Olímpics professionals.