Sí, però hem de valorar l’escenari per als joves. Volem que Maronka continuï creixent i, si no fos la millor opció per a ell, el cediríem i reforçaríem el joc interior. Començarem la pretemporada amb els tretze d’ara per veure com encaixen i després ja decidirem.

Sí. El perfil ha canviat. Els últims anys hem vist que els centímetres cúbics són importants a les plantilles. Posar físic en l’aspecte defensiu ens està donant èxit. El setanta per cent dels sistemes actuals es basen en el bloqueig i continuació. Si en aquesta situació et generen superioritat ja tens oberta una via d’aigua. Això també va lligat amb el nostre referent, que és Tomic. El perfil de base director que agrada a Badalona ja no es porta. Corbalán jugava caminant; ara fins i tot Hanga juga de base. El model és fer més gran l’equip. Si no, ens passarà com l’any de Diego Ocampo, que la gent ens deia que jugàvem molt bé però no guanyàvem. Tenim Pau Ribas, que en categoria júnior feia de base i aquest any ha acabat dos partits jugant de director i l’equip ha guanyat. Guy també pot fer baixar la pilota.

Estic bastant decebut. Crec que ell pensa una cosa però està mal assessorat pel seu representant, un agent NBA, perquè és germà de qui és [Porzingis]. Però no té ni idea de traçar carreres de joves i no ha respectat la Penya. Espero que l’Arturs algun dia valori el que li hem donat a Badalona. Li vam fer una proposta de quatre anys tot i haver tingut mala sort en la seva trajectòria perquè dels cinc anys a la Penya a pista només n’ha estat un i mig en actiu.

És una situació molt difícil i l’assumeixo tota jo. Ho ha fet molt bé a la Penya, però vam prendre la decisió de porta el Guillem i, afegit al creixement de Feliz, ha fet que en Ferran perdés el rol que tenia. Vaig parlar-ne amb ell. Hauria estat una situació incòmoda. La millor situació per a ell era que fes el pas que ha fet, si no ens hauríem fet mal pel camí el curs vinent i ell hauria perdut valor de mercat. Sé que és difícil d’entendre, perquè ens omplim la boca parlant de la base, però no podem tenir al primer equip tots els jugadors que han sortit del planter.

Es va generar una situació incòmoda. Fallava un tir lliure o un triple i la gent demanava la renovació i semblava mofa. És el capità de la Penya, n’ha viscut de tots colors i s’ha guanyat ell sol els passos que ha fet. No vam estar condicionats per l’opinió. Hi ha un moment que l’Albert volia renovar, pel camí va canviar d’agent i nosaltres no teníem pressa perquè venia de ser el millor triplista de l’ACB. Li vam dir que si tenia pressa i tenia opcions que les agafés però mai que no comptàvem amb ell. No és només jugador de la Penya sinó el que representa per al club.

El pivot tenia contracte, es va allargar la negociació i al final hi havia coses que ens van fer fer enrere. En el cas de l’escorta mai ho sabré del cert, però crec que si en uns dies anuncia que ha canviat d’agent veurem que Bost ha jugat amb tothom fent d’actor en una pel·lícula surrealista.

El pivot tenia l’opció de jugar Eurolliga però vol jugar a l’ACB perquè creu que per l’estil de joc és el millor per a ell. Això ens canvia el dibuix i ens deixa lliure la posició d’extracomunitari. I Guy és un jugador que està motivadíssim. M’ha sorprès que es digui que està avalat pel Ricky. Alguna vegada li he preguntat per algun jugador però pel Guy no. Si al final Guy no juga bé Ricky no en tindrà cap culpa [riu].

És més prohibitiva que la d’altres jugadors que hem tingut, però als clubs que van amb un Jaguar els és igual que els posin una multa de 50 o de 500 euros. Si el volen ho pagaran. Però penso el Joel que és el primer que vol quedar-se perquè lidera la Penya i s’ho sent molt seu. Si continuem engrescant continuarà; si no, serà lògic que marxi. Però és diferent de Dimitrijevic o de López-Arostegui, que quan van renovar ho van fer pensant que un dia marxarien i això ho van anar interioritzant fins que va arribar el moment.

Ha estat un curs complicat per a ell, perquè ha estat quatre mesos aturat, però tornarà a ser un referent. Crec que ens l’han ofert més perquè sortís de València que no pas pel fet de creure en nosaltres com a opció real.

Ho hem fet bé però hi ha altres clubs com València, Baskonia, Unicaja, Gran Canària... que tornaran segur. És difícil repetir ser tercers, però hem de jugar bé a bàsquet. La patacada a Europa ens va servir per aprendre i es va veure després al play-off. Això mateix va passar quan vam guanyar la copa d’Europa, que dos anys abans amb un equip més favorit també l’havíem fotut. En vam aprendre. Tot té un procés. Crec que el creixement del club s’ha accelerat massa ràpid i no sé si tocava ser tercers aquest any fent un salt tan gran. Hem de tocar de peus a terra.

Amb el Derek ho hem intentat tot però hi ha un tema fiscal insalvable. A l’ACB havia de pagar un 48 per cent d’impostos i a Itàlia un 10. Tot i doblar-li el salari continuava cobrant més allà. Era impossible. L’Ante ha demostrat un cop més ser un exemple de fidelitat i compromís quedant-se.

Ha estat tot estrany, perquè el 20 de maig ja havia tancat el contracte quan parlava d’Eurolliga i inclús d’NBA. Si vols això no signes el 20 de maig per un club així, i tot i que li paguin molts diners cal veure quin percentatge de comissió paguen aquests clubs turcs als agents.

Probablement és més ràpid el seu encaix pel fet de ser exterior i poder envoltar-lo és més fàcil que un interior pels quilos, el físic... És un jugador físicament semblant a Hanga. És un atleta i anirà creixent. Pot jugar sobre el cèrcol i té físic per defensar, qualitats que li permeten entrar en rotació amb més facilitat. Però no oblidem que fa ben poc jugava a Holanda i, sense desmerèixer res, li falta millorar en coneixement del joc i tàctic. Quan ho aprengui serà un jugador de màxim nivell.

Va ser una oportunitat única. Tenim tècnics al planter que fan tecnificació però tenir un mestre com ell era un luxe. Estem molt agraïts pel que ha fet i com ho ha fet: sense fer soroll. Es podia malinterpretar que hi hagués el mestre amb el seu alumne [Duran] i pogués eclipsar-lo, però ha passat com un senyor, sense perjudicar ningú.

Sempre em sap greu quan hi ha jugadors de la base que surten del club. El contracte de l’Adrià deia que havia d’estar al primer equip però no tots els joves hi poden ser. Hem hagut de prendre la decisió però subratllaria que ha estat una decisió conjunta amb ell per buscar el millor per a la seva carrera. Em quedo amb el que va dir quan va marxar: “Treballaré per tornar.” I això em dona molt d’orgull i parla molt bé d’ell. Hi ha molts camins per acabar jugant a la Penya. Si el Prat hagués estat a LEB Or potser hauríem renegociat i que pogués continuar creixent. Però l’escenari convidava a canviar d’aires perquè creixi, vegi la Penya com casa seva i torni algun dia.

És una altra generació. Per al Jordi serà el seu primer any sènior. És un especialista. No només és del planter sinó que, com en el cas de Parra, juga aquí des dels quatre anys. Jugarà a LEB Plata però estarà en dinàmica del primer equip perquè vegi l’exigència. Si ho fem bé crec que estarà aviat al primer equip. En el cas del Conrad és diferent. Una cosa és competir contra joves de la teva edat i una altra quan ho has de fer contra homes amb experiència i pressió a la selva dels professionals. S’ha de veure la seva evolució física. S’ha d’anar en compte. I Prey ha disputat amb 17 anys un campionat sub-20 a un bon nivell i això ja dona pistes del que ens pot aportar en el futur.