He estat en tres franquícies dife­rents fent tas­ques dife­rents i ara han apos­tat per mi i he de res­pon­dre. Mike Brown con­fia en mi i jo, molt en ell. Fa 16 anys que els Kings no entren al play-off i és el nos­tre repte en una con­ferència com l’oest, que és molt dura. Em podria haver que­dat als Nug­gets, on feia sis anys que hi era. Però m’han ofert un càrrec més alt i és un nou repte. Per sort, fins ara, sem­pre he pogut deci­dir.

La direcció tècnica ho ha fet molt bé. Han por­tat dos escor­tes, i un pot jugar de tres. Un té molts punts i l’altre també pot jugar al blo­queig i con­ti­nu­ació. La plan­ti­lla ha millo­rat molt i amb el número 4 del draft Kee­gan Mur­ray, que va ser l’MVP de la lliga d’estiu. Joven­tut, talent, i amb Sabo­nis, Fox i Har­ri­son Bar­nes és una plan­ti­lla com­pe­ti­tiva i a l’Oest, tot i ser dur, hi con­fiem perquè la gent de l’staff sabem el que és com­pe­tir i gua­nyar. El que hem de fer és com­pe­tir molt. Més enllà de gua­nyar o per­dre, és man­te­nir la men­ta­li­tat de com­pe­tir.

Amb el nai­xe­ment dels meus dos fills i com les pri­o­ri­tats et can­vien. En prin­cipi era la feina, després va ser la família. Tinc la sort que faig el què m’agrada. Tot i que vaig començar molt avall, ara la per­sona que em va por­tar fa 13 anys és qui em demana estar amb ella. Això és el que em fa il·lusió. Si no tingués il·lusió viu­ria a Bada­lona, on també hi hau­ria rep­tes i bon bàsquet. Però estar a la millor lliga del món i amb la res­pon­sa­bi­li­tat que tinc és impa­ga­ble. El dia que no tin­gui il·lusió, tor­naré. Hi ha opor­tu­ni­tats per a tot­hom. A l’NBA miren enfora i només cal veure els entre­na­dors i els juga­dors euro­peus que hi ha a la lliga. Inver­tei­xen molt perquè hi ha recur­sos grans. Però a vega­des no tot es tra­du­eix en diners sinó en volun­tat i idees. S’ha de tenir la ment oberta i veure com tre­ba­llen els altres. Jo copio coses que em cri­den l’atenció, m’han agra­dat, les he fet, m’han sor­tit bé i me les he fet meves. Els tinc molt res­pecte.

Una per­sona molt res­pec­tada, tècnic de l’NBA molts anys, que ha arri­bat a finals, ha gua­nyat qua­tre anells de campió com a aju­dant i té una per­so­na­li­tat i lide­ratge que el fan molt atrac­tiu. Té el res­pecte dels equips, però sobre­tot dels juga­dors. Té experiència i faré al màxim i més per fer-li la vida millor. Som 12-14 entre­na­dors i hem de ser lle­ials a ell per fer un equip com­pe­ti­tiu.

Seria un molt bon juga­dor, allà. Però també ho hau­rien estat Papa­loukas o Dia­man­ti­dis. Però és una decisió per­so­nal. Els juga­dors aquí també gua­nyen diners. Hi ha gent que està més o menys còmoda a casa. I no és fàcil tenir un esta­tus d’estre­lla i, si no ets jove, anar cap allà a tor­nar a començar per ser una estre­lla.

En Ricky als Cavs, que va ser una de les reve­la­ci­ons, és una de les claus. Tenien molt talent sobre­tot en el cinc ideal, però real­ment en Ricky sor­tint de la ban­queta els orga­nit­zava, aca­bava els par­tits i els feia gua­nyar. Tenia lide­ratge i va fer que Kevin Love tornés a ser un gran juga­dor. La meva dona és de Cle­ve­land i sé que allà se l’esti­men molt. És difícil no fer-ho perquè, després de la marxa de LeBron James, en Ricky va aju­dar a tor­nar a il·lusi­o­nar. S’ho mereix i han fet molt bé de reno­var-lo si volen gua­nyar i com­pe­tir.

Sobre­tot en la manera de tre­ba­llar. Vaig començar a tre­ba­llar amb 15 anys. Dels 26 als 39 he estat als Estats Units. Veus com de com­pe­ti­tiva és la feina i el sacri­fici que has de fer per fer-te un lloc. Només hi ha 30 entre­na­dors NBA i de la meva posició n’hi ha 30 a tot el món. És un pri­vi­legi.

Pri­mer ho feia de sol­ter; després, amb la meva dona i ara, amb fills. Tretze anys donen per a molt. Em ve molt de gust veure-la meva àvia, la meva ger­mana i els meus pares, i sobre­tot fer-ho amb els meus fills. Anar a la platja i que vegin com em vaig criar. Per mi la cul­tura cata­lana és clau. La vida em passa ràpid i venir aquí m’ajuda a des­com­pri­mir. Als Estats Units de casa a la feina escolto RAC1 i Cata­lu­nya Ràdio, i a la tele tinc el 3/24 i mirem Les tres bes­so­nes i en Mic. Ens ajuda a con­nec­tar-nos. Segueixo des de la copa Cata­lu­nya fins a l’ACB.

Em sorprèn en una ciu­tat de bàsquet. Cal arre­glar-la. Aquí hi han jugat els millors juga­dors de Bada­lona i de fora de la ciu­tat. Si hi ha un pla per posar-la en con­di­ci­ons seré el pri­mer d’aju­dar. No es pot per­dre el bàsquet al car­rer a Bada­lona, és el que la fa dife­rent de la resta de ciu­tats. I ara, amb la copa del Rei, s’ha d’explo­tar encara més. I desitjo molt una solució per a un històric com el Sant Josep.