Depèn de com ho mirem. Estic content que les expectatives siguin més altes que quan vam començar el curs passat, perquè vol dir que venim de fer una gran temporada. Veure el Joventut en un inici de temporada ja a dalt em fa il·lusió i suposa una ambició.

Possiblement, per pressupost i infraestructures, el Joventut no parteix en el grup de tres del capdamunt de la lliga. Però, ara mateix, hi som i ens ho hem guanyat. Els pronòstics serveixen de poc i la temporada et situa on et mereixes.

La il·lusió va tornar a la Penya. Vam jugar un bàsquet bonic, i l’Olímpic va respondre molt. Al final, és el què buscàvem. La gent ha tornat a connectar amb l’equip i volem seguir. És difícil? Molt. Però és el nostre repte.

És vital. Hem de començar forts i tenir una mentalitat forta. Mantenir l’entrenador i la base del curs passat ha permès que haguem pogut començar la pretemporada uns dies més tard. Tenim l’avantatge que els joves ja coneixen com treballa el Carles [Duran] i els nous s’integraran molt ràpid.

Després de molts anys a València, em calia un canvi emocional, i vaig anar on desitjava, per bàsquet i personalment. Això es va unir a un grup que em va ajudar molt, a retrobar-me amb gent important i a jugar en un club de què era aficionat. El meu objectiu és ser més regular. La copa em va fer mal emocionalment. Em va costar recuperar-me i tornar a tenir confiança, tot i que el Carles m’ajudava, però el problema era meu. Com vam perdre i com vaig jugar em van deixar tocat. És el que té jugar en un club que és més que un equip, perquè em sento molt part d’ell.

Vaig parlar amb Sergio Scariolo. Volia estar amb el meu fill; és una etapa bonica que no em volia perdre i no me’n volia apartar. No me’n penedeixo gens. El que he viscut aquest estiu és únic i irrepetible. Agraeixo a la federació espanyola que ho entengués. No tanco la porta a tornar, però ho valoraré cada moment. A diferència d’altres jugadors, hi ha coses que ara poso en primer pla abans que la selecció.

Amb naturalitat. Em va escriure per explicar-m’ho. Hem compartit posició, hem competit molts anys i hem creat una relació molt sana. Em sap greu que no sigui aquí, però està content de la decisió que ha pres. El trobarem a faltar, perquè feia aixecar l’Olímpic.

Té molts punts i és ambiciós. De les primeres setmanes no pots treure moltes conclusions, però sí que intueixes el potencial que pot tenir l’equip, i veig que podem tenir una Penya d’alt nivell. No ens podem precipitar pels noms i per les característiques. No fitxes estadístiques, sinó que, després, cal fer vestidor i equip per veure què podem aportar.

No podem obviar Albert Ventura, que és molt important en el vestidor, el club i pels joves. És la figura més important del vestidor, perquè sempre ha estat donant la cara, sobretot en els moments complicats de la Penya, demostrant com se l’estima. Per als joves és clau. Els quatre som conscients que hem de fer un pas més, però també els joves que estan creixent, com ara Joel Parra.

La copa et deixa dormir poc quan hi penses, et posa la pell de gallina. Ens haurem de treballar bé emocionalment per estar centrats i gaudir-la. I a Europa volem més. A l’equip, com fa cada any el Carles, ens reunirem i decidirem col·lectivament els reptes que volem complir.