Guanyen de memòria
Bàsquet. Quart títol europeu de la selecció espanyola, que onze anys després del primer or es manté intractable en els tornejos, imposant la concepció d’equip a les individualitats dels rivals
Espanya 88 França 76
ESPANYA:Brown (14), Jaime Fernández (13), Willy Hernangómez (14), López-Arostegui, Pradilla –cinc inicial–; Brizuela (3), Díaz (8), Rudy (7), Garuba (2), Juancho Hernangómez (27), Parra i Saiz. 15/31 de 2, 15/31 triples (7 Juancho Hernangómez, 3 Jaime Fernández, 2 Rudy i Díaz i 1 Brizuela), 13/16 tirs lliures, 27 rebots (8 Willy Hernangómez), 24 assistències (11 Brown) i 109 de valoració (30 Juancho Hernangómez).FRANÇA:Albicy (1), Fournier (23). Gobert (6), Tarpey (4), Yabusele (13) –cinc inicial–; Fall, Heurtel (16), Luwawu-Cabarrot, Ekobo (9) i Poirier (4). 19/25 de 2, 9/23 triples (4 Fournier, 3 Okobo i 2 Heurtel), 11/14 tirs lliures, 28 rebots (9 Tarpey), 20 assistències (7 Heurtel) i 88 de valoració (20 Fournier).PARCIALS:23-14, 24-23 (47-37), 19-20 (63-57) i 22-19 (88-76).El campionat d’Europa amb més estrelles de l’NBA en el seu salt inicial és el quart que guanya la selecció espanyola, el primer torneig després del naufragi als Jocs l’estiu passat i el primer sense els germans Gasol ni Ricky Rubio, lesionat. La nacionalització al juliol de Lorenzo Brown per substituir el base del Masnou i el pas endavant dels germans Hernangómez –Willy és el millor del campionat i Juancho, el de la final– centraven els focus al Berlín Arena, però si hi ha un nom i cognom que fa de fil conductor de l’equip que guanya de memòria és Sergio Scariolo. El tècnic du cinc finals en deu campionats, només va cedir l’or olímpic a Londres el 2012 contra els EUA i, a més del mundial a la Xina (2019), té els quatre títols europeus d’Espanya al seu palmarès (2009, 2011 i 2015). L’italià va fer sortir Joel Parra, l’únic català a la plantilla, en l’últim minut.
El 6/7 triples en el segon quart de Juancho desequilibrava el duel, amb Willy establint la màxima (47-26 Willy) després de la qual França reaccionava amb un 0-16 entre el final del segon quart (0-11) i l’inici del tercer (47-42), quan es posaria 49-46.
La iniciativa
Brown, a 4:52 d’acabar el primer quart, va fer el 14-5, després del primer triple del partit, de Pradilla. Les defenses zonals, amb mixta sobre Fournier inclosa, permetien a Espanya mantenir la iniciativa, just al contrari que França, penalitzat per les pèrdues (19). Jaime Fernández (54-46, 58-46 i 61-48) o Alberto Díaz (78-66 i 85-70) des de 6,75 m s’erigien com els secundaris de luxe sense els quals no s’explica la memòria.
La tècnica a Scariolo a 8:01 per la protesta per una possessió –tenia raó– permetia al conjunt francès, campió d’Europa el 2013 –bronze per a Espanya, que du 7 podis continentals seguits–, acostar-se a 7 (68-61), però Juancho tornava a aparèixer de lluny (7/9 triples i 71-61) i carregava Fournier, que duia 17 punts, amb la quarta, abans que Brown anotés fàcil per encarrilar l’or a 4:18 (75-63).
