El Barça ha viscut la pretemporada segurament més atípica de la seva història: fa tres dies que s’entrenen tots junts, van ser els últims a arrencar i ho van fer amb una plantilla farcida de joves del Barça Atlètic i del júnior. Els últims a arribar van ser els sis internacionals: Kalinic, Vesely, Satoransky, Sanli, Jokubatis i el campió de la copa Amèrica amb l’Argentina Laprovittola. De nou Jasikevicius torna a tenir un autèntic arsenal, amb jugadors de tot tipus, però sobretot més físics amb l’arribada de Da Silva, Satoransky, Vesely o Paulí. Tobey arriba amb contracte amb una rescissió a finals de desembre si Mirotic ja està recuperat. Kalinic dona un punt més de talent i experiència mantenint Abrines, Sergi, Kuric i el jove Caicedo. L’adeu del capità Oriola, de Davies (Milà) i Calathes (Fenerbahçe), els canvis més notables d’una plantilla pensada per guanyar-ho tot.

Mirar enrere és veure la Penya tercera a l’ACB, després del Madrid i del Barça. L’objectiu és mantenir el nivell, però les expectatives són molt altes i els rivals han crescut. Tres retocs: Guy, Howard i Ellenson. L’escorta nord-americà està cridat a ser una de les sensacions del curs, amb una mà privilegiada. Els dos 4 relleven Brodziansky i Willis. Es tenen moltes esperances en ells però necessiten temps. La renovació de Tomic (tres anys) i el canvi de tres bases a dos –adeu de Bassas– mantenen una estructura amb Duran com a capità general. De nou un equip amb ADN Penya, amb gent de la casa, on pugen Kraag i Maronka i amb un campió d’Europa: Parra. La Penya no ha arribat a una final de la Lliga Catalana des de fa nou temporades i no ha enlairat el títol des del 2008. Caldrà veure el creixement del jove cedit pel Milà Okeke (19 anys i 2,13 m), que s’entrenarà amb el primer equip i el Prat però jugarà amb el vinculat.

Nou any, nou projecte. Aquesta és la vida dels clubs petits que no poden retenir talent. Adeu a Bako, Francisco, Moneke, Maye, Sima o Thomasson. Massa bèstia, però de nou Xevi Pujol ha rascat per trobar joies per polir. El més important a l’estiu, la renovació de Pedro Martínez, que dona una seguretat i una credibilitat al projecte. Aterra un Harding amb molts punts a les mans; Bortolani, l’italià cedit pel Milà que ha de ser clau perquè funcioni l’equip, i l’arribada de l’ex ACB Justin Hamilton, la peça determinant. Es mantenen Badio, Vaulet, Valtonen, Steinbergs i els dos Danis (García i Pérez). Arriben d’Andorra Tyson Pérez i Babatunde. Lee és el jugador a qui li està costant més adaptar-se. El factor Nou Congost tornarà a ser clau l’any de canvi de president.

Tot i que la plantilla encara no està tancada, el Bàsquet Girona ha fet una pretemporada excel·lent. No només per les victòries sinó perquè ràpidament ha tingut clara la idea del que vol ser. Aíto aporta la sapiència i el talent però a la pista hi té el propietari-president-jugador que marca diferències. A la direcció una de les sensacions del curs, Taylor (ex Maccabi), fent parella amb un veterà com Quino Colom i amb Figueras ja preparat. Esperant el salt endavant de Fjellerup i que Garino no tingui problemes físics. Apostes balcàniques com Miletic o Prkacin, i la cessió del jove Hanzlik, del Baskonia. I tres que continuen: Franch, Vila i Sorolla, que mantenen el segell de l’esperit de l’ascens viscut a Fontajau.