ALBERT SÀBAT VILÀ
EX CAPITÀ I MEMBRE DE L’STAFF TÈCNIC DEL BÀSQUET GIRONA
“Repasso els vint anys que he jugat i sento orgull”
Albert Sàbat ha disputat més de 500 partits oficials entre LEB Or i ACB
“Estic aprenent i creixent molt amb l’Aíto, per mi és un dels entrenadors més bons del món”
Les ganes que hi havia de tornar a l’ACB les hem notat des d’un principi amb el nombre de socis que s’han apuntat al club
AAlbert Sàbat (Llagostera, 1985) disputava el seu últim partit oficial com a jugador de bàsquet professional el 19 de juny, la històrica nit de l’ascens. Sant Josep, CB Girona, Tenerife, Alacant, Burgos, la Penya, Obradoiro i, de nou, Girona per acumular més de 500 partits entre LEB Or i ACB. El base llagosterenc deixa enrere l’etapa de jugador deixant en la memòria de molts aficionats grans records. Sàbat emprèn un nou repte a la màxima categoria, aquesta vegada, però, com a integrant de l’staff tècnic d’Aíto.
Com li va la nova etapa?
És molt il·lusionant. En tenia ganes, de fer el pas, i des del primer dia estic aprenent molt amb l’Aíto.
Imposa el ‘coach’?
És un entrenador de referència. Et diria que és un dels millors del món. L’experiència m’ajuda molt en aquesta nova etapa i tinc sort de poder créixer al seu costat.
Li ha canviat el seu dia a dia?
Sí, ha canviat molt. Abans es basava a estar preparat per a l’entrenament; descansar, menjar bé i dormir. Intentar arribar de la millor manera possible i entrenar-me. Ara és força diferent, preparo l’entrenament des de fora. Estic content de tenir aquesta oportunitat. Estic aprenent de l’Aíto, el Luboš, en Miki i de tots els companys.
Va entrar al club a LEB plata i l’ha deixat a ACB. Com ho valora?
Espectacular. Vaig venir al club perquè tenia molt clar que volia tornar a casa i a la meva ciutat, on tinc els meus familiars i coneguts. A més a més, vaig veure des del primer dia que el projecte del Bàsquet Girona aniria cap amunt. Estic agraït al club que aleshores es fixés en mi.
Ha pogut fer balanç de tot el que ha viscut últimament?
Tot ha anat molt de pressa. En tres anys, hem aconseguit allò que semblava tan complicat, que és ascendir a l’ACB. Si us soc sincer, quan vaig fitxar a LEB Plata no m’havia imaginat mai que ara estaríem celebrant un ascens a la màxima divisió. Tot ha estat molt ràpid, però ho hem gaudit molt.
I tenia clar que deixaria de jugar?
No, no ho tenia del tot clar... però sí que tenia la idea que si aconseguíem l’ascens el més probable era que plegués. Sobretot per si estava capacitat físicament per tornar a l’ACB. L’exigència diària és molt més gran. Els dubtes eren del rendiment i no de les ganes. Havia de ser honest i si no podia donar-ho tot de la meva part el millor era plegar.
I anava preparant el terreny per ser a dins d’un ‘staff’?
Sí, ja feia un temps que m’estava formant per entrar dins d’un cos tècnic. Sempre m’he anat fixant en tots els entrenadors que he tingut, sobretot en la manera com treballava cadascun.
I feia molt de temps que li passava pel cap?
Des de sempre que he tingut la voluntat d’aprendre més enllà del joc. Ara bé, aquesta idea d’estar a les banquetes m’ha anat creixent durant els últims anys.
Tindrà un debut somiat a Fontajau i contra tot un Madrid.
Totalment. Hem estat més de catorze anys sense poder gaudir de la màxima categoria del bàsquet masculí a Fontajau i tothom en té moltes ganes. L’afició n’està expectant, ho hem vist reflectit en el nombre de socis que tenim.
Es viu un ambient especial a l’entorn de l’equip?
Les ganes de tota la plantilla són evidents i l’afició també ens ajudarà a fer un bon partit. Estem convençuts que vindrà molta gent i que viuran un gran partit contra un rival de talla mundial.
Estan a punt per demà?
I tant! Hem fet una bona preparació, llàstima que no hem pogut estar més junts perquè hi ha hagut gent amb compromisos que han arribat més tard. Estem convençuts que demà arribarem ben preparats per plantar cara al Madrid.
Amb què es queda de la seva carrera esportiva?
Em quedo amb totes les vivències que he tingut i sobretot les que he viscut amb els meus companys. Molts d’ells són amics meus. He tingut la gran sort que he pogut coincidir amb molts d’ells més d’una vegada en diferents equips. Més enllà dels resultats i els ascensos, segurament això és el que t’acabes emportant després de tants anys.
Ha estat un referent per als més petits. Se’n sent orgullós?
Sí, molt orgullós i em sento un privilegiat. Quan era petit, l’únic que volia fer era jugar i algun dia poder dedicar-m’hi. Ara si repasso aquests vint anys sento orgull. No mirava més enllà del bàsquet, era la meva única passió.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.