Dos finals igualats, dues victòries. Molt important continuar creixent des de la victòria. Tot i els dubtes que hi ha hagut fins ara amb el nou Baxi per les expectatives que va generar el curs passat, els manresans tornen a Manresa amb dos botins molt valuosos: guanyar a Granada, contra un rival directe, i a Llemotges, fet clau guanyar a domicili per poder ser primers de grup en una competició amb només sis partits i passar de fase sense jugar una eliminatòria. Un triomf que es va fonamentar en un factor que és indiscutible en els equips de Pedro Martínez: ambició. Els manresans es van mostrar irregulars en un partit en què van arribar a perdre divuit pilotes. En un matx en què van anar en diverses fases al darrere, van ser capaços de reaccionar. A través d’un Harding que va fer cistelles de molt talent tot i acumular 0/6 triples, tot i que Hamilton va anotar la seva primera cistella amb 54-59 i tot i les baixes de Jou i Babatunde. Amb el president, Jordi Serracanta, present i talismà en els dos desplaçaments, el Baxi rebrà dimarts vinent al Nou Congost el VEF Riga i es podria consolidar entre els dos primers abans de visitar Lisboa. El partit l’havien dominat des del salt inicial els manresans (2-7), però van reaccionar els francesos (16-13), que van fer una estirada que va provocar el temps mort de Pedro Martínez (24-18). En el descans, però, estava tot obert (38-35). En el segon temps, el Baxi va aixecar dues vegades un resultat advers (del 48-41 al 48-46 i del 54-47 al 55-62). Però es va arribar a un final igualat. Un triple de Tyson Pérez semblava definitiu 30 segons abans del final (70-74). Lang va reduir amb un altre triple (73-74). Bortolani va rebre una falta i va anotar els dos lliures (73-76) 9,3 segons abans d’acabar. El Llemotges va tenir el triple per forçar la pròrroga, però Govens va errar.