L'Uni Girona sempre vol estar i competir per tots els títols amb els equips grans. Ara mateix, entenem com a grans el València i el Salamanca. A partir d'aquí, tenim el hàndicap que l'any passat no es va assolir la classificació directa per l'Eurolliga Pel club sempre és una il·lusió i un repte participar-hi.

L'estiu va ser complicat. Les coses no van anar com el club i jo volíem. Ens vam adaptar a les circumstàncies, vam arribar gairebé al final de la temporada sense tenir lligada una americana que havia de ser un dels puntals de l'equip. Va ser un hàndicap important, a nivell purament esportiu, que ens va caure a sobre. Si se'm permet dir-ho, vam haver de posar pegats al pla inicial que teníem.

A mi m'agrada mirar a curta distància. Després de la derrota contra el Barça, només visualitzava l'entrenament següent per afrontar el partit de València. Ara tenim un nou repte amb un viatge molt complicat i aquesta tarda tenim una sessió important per preparar el partit d'anada de l'Eurolliga. Encara queden molt lluny els objectius de la lliga, entre els quals hi ha la copa.

Pot sonar com un tòpic, però volem tenir una defensa agressiva i intentar córrer amb un joc alegre a l'atac. És el que volen tots els entrenadors. Sí que és cert, però, que tinc un bagatge de cinc anys i ja es pot reconèixer el meu estil. M'agrada jugar amb moltes possessions, per tant, amb molts tirs en els primers segons. En defensa, a poc a poc, vull instaurar la meva idea, de la qual en la supercopa ja se'n van poder veure pinzellades. Està tot agafat encara amb pinces, però estem en el bon camí. Ens falta treball i més convivència.

La sort que tenim és que disposem de jugadores de talent i amb experiència. Això fa que l'equip pugui créixer gairebé partit a partit i sense entrenar-se. Ara mateix, fem només una sessió seriosa a pista abans de cada partit i utilitzem molt el vídeo. L'entrenament ens ha de servir per ser millors i anar creixent. Ara bé, el calendari no ens permetrà tenir tres entrenaments seguits, tant de bo que sí...

Com tots sabem, és molt forçat. Hi ha una quantitat de partits molt elevada, amb les finestres FIBA i sense aturada de Nadal. Amb la prèvia de l'Eurolliga, ja ajornem un partit de lliga... És bastant exagerat i les jugadores que combinen estiu i hivern sempre estan a la línia vermella de la lesió. És una cosa que no podem evitar gaire, però tothom s'hi esforça.

També, però això ja és una altra de les coses que s'expliquen perquè l'equip encara no està conjuntat. Hi ha jugadores que encara no es coneixen. Hi ha les pèrdues no forçades i les altres per falta de comunicació i de no intuir el que farà la companya. Han de passar dies i setmanes per anar veient la millora.

La veritat és que no. Ara mateix estic fent d'entrenador i en gaudeixo molt. Cada dia aprenc i quan es tanca una porta, se n'obren dues més. Aquí a Girona estic molt content i vull donar tot el que tinc perquè la gent vingui i xali de bon bàsquet. Del que passarà en el futur, no en tinc ni idea.

Espero que sí. Que ens ajudi moltíssim. El primer partit de lliga ja es va notar. Amb la Seu era molt complicat venir a Fontajau i ha de ser el mateix aquest curs. Animo a tota la gent que continuï donant-nos suport. Nosaltres intentarem seduir-los amb el nostre joc i així crearem un vincle entre afició i equip.