Per sort en surten vives

Renéixer de les cen­dres. Això és el que va viure ahir un Spar Girona que lite­ral­ment estava mort quan a 5:06 minuts del final el des­a­van­tatge era de 23 punts (65-42), i això obli­gava, més que a una remun­tada èpica a Fon­ta­jau, a un autèntic mira­cle. Laia Palau, direc­tora tècnica, estava al final de la ban­queta feta un sac de ner­vis, impo­tent i patint. Però Ber­nat Canut va dema­nar un temps mort i va nete­jar el cap d’unes giro­ni­nes pres­si­o­na­des i supera­des per la situ­ació, perquè no pen­ses­sin que per­dien el par­tit, sinó que podien sal­var el basket-ave­rage. I sor­pre­nent­ment, pel que s’estava veient damunt del par­quet, l’Spar Girona es va sobre­po­sar a les adver­si­tats per fer una remun­tada espec­ta­cu­lar, arri­bar a situar-se a només 10 punts (67-57) que al final van que­dar en 12. Una xifra gran però recu­pe­ra­ble dime­cres vinent en un pavelló de Fon­ta­jau que s’espera que sigui una olla de pressió i on, segur, les giro­ni­nes sal­ta­ran amb una altra men­ta­li­tat a la pista, cons­ci­ents que han de tenir més soli­desa, més con­tinuïtat, menys alts i bai­xos, i sobre­tot sabent que el premi és com si t’hagués tocat la lote­ria: jugar la pròxima edició de l’Euro­lliga.

I va ser curiós perquè les de Ber­nat Canut van sal­tar a la pista amb soli­desa defen­siva i por­tant el ritme del par­tit durant tot el pri­mer quart i part del segon. Però després del 16-22 l’Spar Girona va començar a fer el que li havia donat premi. Les pre­ci­pi­ta­ci­ons, la mala presa de deci­si­ons en atac xocant con­tra les potents juga­do­res fran­ce­ses va donar ales a un Ville­neuve-d’Ascq que va tenir uns minuts de fan­ta­sia cor­rent i ano­tant amb faci­li­tat. El par­cial de 18-5 abans del des­cans ho diu tot (34-27).

Sem­blava que l’Spar havia après la lliçó, però després d’un ter­cer període en què mai es va veure l’equip que es va mos­trar sòlid, per exem­ple, en la super­copa, en l’últim quart va tocar fons. L’Spar tenia mol­tes vies d’aigua ober­tes i estava lite­ral­ment gro­gui. Però quan més a la deriva anava tot (65-42), les giro­ni­nes es van poder cen­trar i van fer uns últims cinc minuts de fan­ta­sia ines­pe­rats pel que havíem vist fins lla­vors, i van dei­xar el somni de l’Euro­lliga ben viu. Això sí, per asso­lir el bit­llet caldrà remun­tada. Caldrà una nit màgica a Fon­ta­jau. Una nit per recor­dar que ningú es voldrà per­dre.