Guanyar fa que la vida es vegi de color de rosa, i superar el campió d’Europa i fins ahir a la nit líder del grup amb 3-0, el Sopron, encara més. Haver perdut dues jugadores titulars a l’inici del curs per lesió en les hores prèvies –és quan es fa l’anunci oficial– dels dos últims partits i veure’s 12 avall en la primera meitat tres cops (9-21, 19-31 i 21-33) no és el millor escenari, però superar-lo sense fer jugar una de les dues nord-americanes –Crystal Bradford, per decisió tècnica– i sense encistellar en joc en els últims 5 minuts i mig (55-50 Etxari) reforça, i de quina manera, el vestidor gironí, que veu la finestra FIBA com un oasi enmig del desert. Bernat Canut, que reconeixia que la decisió de no comptar amb la darrera jugadora a arribar era d’ell, advertia que ja està nerviós pel duel de demà passat amb l’Estudiantes, l’últim fins a l’1 de desembre i amb les jugadores que no marxin amb les seleccions amb permís per anar a celebrar el Dia d’Acció de Gràcies on vulguin, com si és als EUA.

Victòria molt treballada, balsàmica per a la dinàmica de l’equip, que dissabte evitava la tercera derrota en sis dies, en la pròrroga, i que s’arremangava de valent per acabar superant el que semblava un equip invencible en la pitjor entrada del curs a Fontajau. Una victòria, la de les ben avingudes, que permet a l’Spar arribar al parèntesi braç a braç amb equips dissenyats per disputar el màxim títol continental.