“Hi ha una barreja de situacions i d’emocions que s’han de controlar molt bé, és molt important fer un molt bon partit”, diu Laura Antoja en la prèvia de l’Spar Girona-Estudiantes (20 h), l’últim compromís previ a la finestra FIBA. És el setzè partit des del 30 de setembre entre Lliga Catalana, supercopa, lliga i Eurolliga –prèvia inclosa–. L’Uni va descansar abans-d’ahir, quan les col·legials disputaven el seu partit d’Eurocopa a casa, i ahir s’entrenava amb l’objectiu de tancar l’inici de curs líder de la lliga i del seu grup a Europa. “El partit previ a l’aturada sempre és molt important, per les sensacions amb què marxes a descansar o amb la teva selecció”, diu la mà dreta de Bernat Canut. En la roda de premsa posterior al duel contra el campió d’Europa el tècnic alertava: “Està marcat amb sirena i megàfon. És molt perillós, ve un molt bon equip i des de l’eufòria ens costarà. L’equip ha de tenir caràcter perquè serà igual o més complicat. Estic més nerviós pel partit de divendres que pel del Sopron abans de jugar-lo.”

L’Estudiantes, a més, és un rival propici per al conjunt gironí. Des que les de Madrid van tornar a la lliga, el 2020, acredita un 5-0 tot i l’ensurt inicial: 88-78 en la pròrroga –hi ha un 14-0 de l’equip d’Èric Surís per arribar amb possibilitats al final– en la jornada 1, 203 dies després de l’anterior partit de l’Uni a Fontajau per la pandèmia. Després, 54-71 en l’inici de la segona volta, ja amb Alfred Julbe, i el 62-73 i el 51-42 el curs passat amb l’afegit del 89-41 en els quarts de la copa. “Any rere any demostra que és un rival complicat, que juga bé a bàsquet i que ens ho posarà difícil”, diu Antoja, que en destaca el joc col·lectiu, el ritme de joc sempre agressiu i vertical cap a l’anella. “Fingall és molt completa en el tir i té força en el rebot ofensiu; Méndez, a qui ja coneixem, és una jugadora amb molt talent, i Paula Estabas, que corre amunt i avall i defensa les bases amb molta agressivitat”, aprofundeix, abans d’afegir-hi els punts de Lindsay Pulliam o el paper de les bessones belgues (2000), Billie i Becky Massey, que jugaven a Malines, l’últim lloc on va perdre l’Uni.