Monòleg verd-i-negre al Nou Congost. Una cosa difícil de veure els darrers anys, perquè els manresans o han guanyat o han perdut morint a la pista, menys l’escombrada precisament a Badalona el curs passat (105-61). Però les circumstàncies actuals d’uns i altres, les dinàmiques, les baixes –Babatunde i Sagnia–, els canvis... van fer inviable donar guerra. No van abaixar els braços com en el darrer quart contra el Breogán però van comprovar amb impotència que no els sortia res i, sobretot, que tenien al davant la millor Penya de la temporada.

Els de Carles Duran van estar sublims i, evitant l’inici del curs passat en el derbi (16-0), va canviar totalment la dinàmica. La Penya va sortir en tromba amb un Pau Ribas imparable (3/3 triples) i els verd-i-negres van agafar confiança (2-14). L’inici va ser determinant i va marcar la resta del matx. Birgander va estar molt intens amb Tomic dosificant-se sense haver de desplegar el joc que l’ha portat a ser l’MVP del novembre a l’ACB. La diferència va anar creixent progressivament fins als 15 punts després d’un dos més un de Birgander (19-34). Al descans els verd-i-negres hi van arribar amb un marge còmode (37-48). Vives va recuperar la millor versió.

El tercer quart va arrencar amb un Feliz impressionant, trencant cada cop el seu rival i llançant els seus fins als 26 punts de renda (46-72). Quedaven quinze minuts però ja no hi havia història perquè tothom –i el Congost estava ple– sabia que la reacció no arribaria. El Baxi ha de continuar creixent pensant en partits clau –diumenge juga a Madrid– mentre que la Penya es consolida entre els millors després de guanyar en dues pistes calentes: Fuenlabrada i Manresa.