Mala peça al teler per a l’Spar Girona, que dijous de la setmana passada obria el desembre a casa contra l’Araski en el primer de cinc partits en deu dies i que acumula tres derrotes en quatre partits. La victòria a Alcantarilla, diumenge, contra el Jairis –ascendit com el Barça CBS, però penúltim– és l’oasi en el desert de prestacions competitives amb què l’equip afronta la primera de les dues visites de l’Avenida a Fontajau en una setmana i mitja, aquest diumenge.

És la segona derrota en la fase de grups de l’Eurolliga, que l’Uni liderava amb 3-1, la primera a casa amb una entrada que vorejava els 4.000 espectadors i un equip que acusa de valent la crisi energètica i que, fart de fallar (0/11 triples, amb 0/6 a la mitja part i totes les jugadores amb 1 o 2 intents menys Parra i les pivots altes), deixava d’intentar-ho en un final en què després de veure’s 12 punts avall (49-61) només era capaç d’anotar-ne 4 en els últims 5 minuts: 56-62 2/2 de Tolo de tir lliure a 1:35 i Araújo al contraatac a 43,8 segons.

“La primera meitat és força bona, però no les fem entrar des de fora i el percentatge de prop és baix. El mal inici del tercer quart desequilibra el partit perquè després ja hi anem més amb el cor que amb el cap”, resumeix Bernat Canut sobre un duel que es tancava en la primera meitat 33-32 amb Araújo de costat a costat a 53,6.

Gardner era l’única de les grogues capaç d’ anotar en joc a l’inici (11-6, 6è dels seus 7 punts) i entre Bernath amb 8 punts (entrada molt fàcil i dos triples) i Gabin, també de 6,75 m, el Miskolc començava a agafar embranzida (16-19). També Tolo, que amb 8 punts en el segon quart s’erigia com l’argument local per mantenir-se en el partit.

Kanyasi, que no arriba a l’1,80 m, amb 4 punts obria el 0-6 del Miskolc després de la represa, amb la tercera de Tolo als 20 segons i agafant ofensius a la pintura gironina. L’australiana rebaixava la màxima en contra (39-45 triple de Guirantes) des dels 5 metres i Araújo al contraatac conduït per Flores feia el 43-45. Parra, també a camp obert perquè el cinc contra cinc era una quimera, ajustava la diferència (46-51), però la falta de Cornelius en l’últim moment permetia a Guirantes mantenir-la de 4,6 m.

Tolo a 8:30 en la primera que tocava feia el 49-55 i fallava l’addicional però Garbin oberta mantenia la diferència i Nina Aho la situava en la dotzena 6:35 al contraatac, després de temps mort gironí. El 5-0 de l’Spar a 5:00 semblava ser la guspira que obrís un d’aquells memorables finals èpics en les nits europees, però la manca d’arguments del conjunt gironí, esgotant les possessions sense que cap jugadora fos capaç de fer un pas endavant, mantenia el mes en negatiu.