Si res ha can­viat aquesta tem­po­rada res­pecte del curs pas­sat és que Saras té clar que quan s’ha d’arri­bar en bona forma és en el tram final. Això obliga a no forçar juga­dors i a ges­ti­o­nar les càrre­gues de tre­ball. Els dos casos més clars han estat el de Hig­gins i el de Miro­tic. El nord-ame­ricà difícil­ment juga tres par­tits seguits perquè ha anat arros­se­gant molèsties –ara ha tin­gut lumbàlgia però va ser ope­rat de fasciïtis plan­tar del peu dret– i Miro­tic no va rea­parèixer fins que real­ment estava al seu màxim nivell, com ja ha demos­trat. Amb Kuric també està havent-hi màxima pre­caució i no el força perquè és deli­cat. S’hi afe­gei­xen les bai­xes lògiques del ritme de com­pe­tició, com han estat, per exem­ple, la d’Abri­nes –lumbàlgia–, Sergi Martínez –ope­rat del genoll– i, com ahir, Sanli, amb gas­tro­en­te­ri­tis.