De l’eufòria de guanyar a la pista més calenta de l’Eurolliga com és la de l’Estrella Roja a l’infern del Pionir i d’oferir un recital al Wizink Center a Madrid a la desinflada d’ahir contra el Virtus al Palau. No perquè els bolonyesos no tinguin nivell per guanyar el Barça, perquè tenen una plantilla espectacular de talent i experiència tot i les baixes per lesió de Cordinier i Hackett, sinó perquè la posada en escena del Barça va ser desastrosa. La sensació és que no va tenir l’energia suficient i això, contra un rival molt físic com el Virtus, es paga caríssim. Scariolo, ovacionat en la seva presentació després de ser campió d’Europa i fent oblidar el seu passat blanc. S’ha de girar full però aprendre la lliçó. En l’Eurolliga d’enguany no és tan greu perdre –ahir també ho van fer els altres dos colíders Mònaco i Baskonia– però cal ser més regulars i sòlids.

El matx va arrencar amb el Virtus encertat amb Ojeleye dominant amb autoritat (18-30). La reacció va arribar a través d’Abrines amb tres triples (29-30) i un parcial d’11-0. El balear, però, no va tenir continuïtat en el segon temps (només va jugar 12 minuts). En el descans tot estava obert (39-42) però amb l’exjugador del Manresa Lundberg fent molt mal i havent anotat una penetració en el darrer segon amb el Barça sense estar en bonus. Simptomàtic de la poca tensió.

En el segon temps semblava que tot canviava (57-56) però l’aparició del mag Teodosic ho va capgirar tot. El serbi va oferir una exhibició mentre el Barça no trobava cap referent que agafés el timó. Laprovittola va estar ofegat i mai còmode (només 2 cistelles), Higgins va fer 1/7 tirs i Mirotic, que no va saltar a la pista fins a 3 minuts per al final, no va aparèixer mai. Tot i arribar amb un 70-73 a 2:57 per al final, un triple de Teodosic i dos cistelles d’Ojeleye (70-82) van sentenciar.