Triomf agònic i segurament innecessari. La Penya dominava de 9 punts (81-72 a 50 segons per al final), però es van encadenar diferents situacions surrealistes, com ara un arbitratge lamentable, i també alguns regals, com per exemple un de Tomic a 6,6 segons del final traient de fons i passant la pilota a un rival sota el cèrcol, que va empatar (82-82). Sort que Feliz va rebre la pilota, va creuar tota la pista i va rebre una falta en la penetració. El dominicà va anotar el primer tir lliure i va llançar a fallar el segon. El Joventut va aconseguir un triomf que podria ser decisiu de cara a la classificació final contra un rival directe, contra el subcampió de l’Eurocopa en un matx on hi havia molts comptes pendents i on els directius turcs es van negar a anar a la llotja, on tenien localitat, i van seure a peu de pista al costat de la banqueta provocant incidents amb aficionats de la Penya. L’Eurocopa ha obert un informe sobre la situació. Veurem com acaba. L’únic però del matx va ser que la Penya podria haver aconseguit retallar el bàsquet-average del partit d’anada, que era de 9 punts, però se li va escapar.

El partit va ser igualat des del principi amb mínims avantatges i amb Ventura sobre l’estrella, Bitim. En el descans, 37-33. En el tercer quart semblava que es trencava el matx quan Guy va fer una exhibició en uns minuts d’inspiració des de la llarga distància (68-56). Tomic va ser l’amo i senyor de la pintura. La festa semblava que era completa al Palau, però els àrbitres i alguns errors van portar el matx a un final surrealista. Sort que es va evitar el desastre.