Tri­omf agònic i segu­ra­ment inne­ces­sari. La Penya domi­nava de 9 punts (81-72 a 50 segons per al final), però es van enca­de­nar dife­rents situ­a­ci­ons sur­re­a­lis­tes, com ara un arbi­tratge lamen­ta­ble, i també alguns regals, com per exem­ple un de Tomic a 6,6 segons del final tra­ient de fons i pas­sant la pilota a un rival sota el cèrcol, que va empa­tar (82-82). Sort que Feliz va rebre la pilota, va cre­uar tota la pista i va rebre una falta en la pene­tració. El domi­nicà va ano­tar el pri­mer tir lliure i va llançar a fallar el segon. El Joven­tut va acon­se­guir un tri­omf que podria ser deci­siu de cara a la clas­si­fi­cació final con­tra un rival directe, con­tra el sub­campió de l’Euro­copa en un matx on hi havia molts comp­tes pen­dents i on els direc­tius turcs es van negar a anar a la llotja, on tenien loca­li­tat, i van seure a peu de pista al cos­tat de la ban­queta pro­vo­cant inci­dents amb afi­ci­o­nats de la Penya. L’Euro­copa ha obert un informe sobre la situ­ació. Veu­rem com acaba. L’únic però del matx va ser que la Penya podria haver acon­se­guit reta­llar el bàsquet-ave­rage del par­tit d’anada, que era de 9 punts, però se li va esca­par.

El par­tit va ser igua­lat des del prin­cipi amb mínims avan­tat­ges i amb Ven­tura sobre l’estre­lla, Bitim. En el des­cans, 37-33. En el ter­cer quart sem­blava que es tren­cava el matx quan Guy va fer una exhi­bició en uns minuts d’ins­pi­ració des de la llarga distància (68-56). Tomic va ser l’amo i senyor de la pin­tura. La festa sem­blava que era com­pleta al Palau, però els àrbi­tres i alguns errors van por­tar el matx a un final sur­re­a­lista. Sort que es va evi­tar el des­as­tre.