Pedres

La setmana passada a Hongria, el 16-1 en l’últim quart és el que va deixar l’Spar sense victòria, per la seva incapacitat de mantenir el ritme de producció ofensiva: el triple de Murphy a 2:26 (60-56) va ser la primera cistella en joc del quart del desenllaç, el mateix en què a Schio rep un 13-2 (68-58 a 1:40). Una pujada en la qual l’Spar té aquesta tarda una dificultat afegida: “La pedra en el camí de la baixa de la Gi [Giedre Labuckiene]”, afirma Canut, que especifica: “És una baixa sensible, estava en un bon nivell de forma, però l’equip és capaç de superar obstacles, n’hi ha hagut força durant la temporada i aquest és un més.” La pivot lituana es va lesionar en una acció fortuïta a 1:01 per acabar el tercer quart, dissabte a Vitòria quan acabava una acció de fora cap a dins amb l’esquerra. Té una subluxació a l’espatlla dreta traumàtica i no va viatjar des del País Basc com la resta de l’expedició, a la qual s’unia ahir la jugadora del Tordera, el vinculat de l’Uni, Berta Ribas. María Araújo i Irati Etxarri ja van compartir minuts en el joc interior el cap de setmana i, també a Sopron en una variant tàctica que s’acabava amb els dos triples de Faustine Parra a passada de Brittney Sykes, amb les cinc jugadores obertes. Qui sí que va tornar a jugar a la pista de l’Araski és Rebekah Gardner, que va rebre un cop precisament a l’espatlla dreta en el duel a Schio i es va perdre els posteriors quatre compromisos per les molèsties que arrossegava. La màxima anotadora de l’Uni és una amenaça en el perímetre que no deixarà la inspiració ofensiva al joc exterior exclusivament a mans de Sykes. Hi ha, també, el paper de Marianna Tolo, que a Fontajau contra l’altre equip provinent de la prèvia es convertia en la màxima anotadora (21 punts i 19 de valoració) sortint des de la banqueta. I les prestacions de les convocades per Miguel Méndez: Flores, Araújo i Etxarri.

“Esperem estar mentalment preparades contra un rival que està fent les coses molt bé, fent bons partits i competint contra tothom. Possiblement sigui la sorpresa del grup, però no és cap casualitat perquè, a més de tenir bones jugadores, estan fent un bon joc”, exposa Bernat Canut sobre el Miskolc, que abans de perdre el seu primer partit com a local havia enllaçat quatre jornades sense perdre. Fa un joc anàrquic que si l’Uni no és capaç de neutralitzar imposant la seva transició –i amb encert en el tir– pot patir de valent. Tot passa pel rigor defensiu i el control del rebot en la pista més calenta del grup, més grossa i més sorollosa que Sopron.