Pedres

La set­mana pas­sada a Hon­gria, el 16-1 en l’últim quart és el que va dei­xar l’Spar sense victòria, per la seva inca­pa­ci­tat de man­te­nir el ritme de pro­ducció ofen­siva: el tri­ple de Murphy a 2:26 (60-56) va ser la pri­mera cis­te­lla en joc del quart del desen­llaç, el mateix en què a Schio rep un 13-2 (68-58 a 1:40). Una pujada en la qual l’Spar té aquesta tarda una difi­cul­tat afe­gida: “La pedra en el camí de la baixa de la Gi [Gie­dre Labucki­ene]”, afirma Canut, que espe­ci­fica: “És una baixa sen­si­ble, estava en un bon nivell de forma, però l’equip és capaç de superar obs­ta­cles, n’hi ha hagut força durant la tem­po­rada i aquest és un més.” La pivot litu­ana es va lesi­o­nar en una acció fortuïta a 1:01 per aca­bar el ter­cer quart, dis­sabte a Vitòria quan aca­bava una acció de fora cap a dins amb l’esquerra. Té una sublu­xació a l’espat­lla dreta traumàtica i no va viat­jar des del País Basc com la resta de l’expe­dició, a la qual s’unia ahir la juga­dora del Tor­dera, el vin­cu­lat de l’Uni, Berta Ribas. María Araújo i Irati Etxarri ja van com­par­tir minuts en el joc inte­rior el cap de set­mana i, també a Sopron en una vari­ant tàctica que s’aca­bava amb els dos tri­ples de Faus­tine Parra a pas­sada de Britt­ney Sykes, amb les cinc juga­do­res ober­tes. Qui sí que va tor­nar a jugar a la pista de l’Araski és Rebekah Gard­ner, que va rebre un cop pre­ci­sa­ment a l’espat­lla dreta en el duel a Schio i es va per­dre els poste­ri­ors qua­tre com­pro­mi­sos per les molèsties que arros­se­gava. La màxima ano­ta­dora de l’Uni és una amenaça en el perímetre que no dei­xarà la ins­pi­ració ofen­siva al joc exte­rior exclu­si­va­ment a mans de Sykes. Hi ha, també, el paper de Mari­anna Tolo, que a Fon­ta­jau con­tra l’altre equip pro­vi­nent de la prèvia es con­ver­tia en la màxima ano­ta­dora (21 punts i 19 de valo­ració) sor­tint des de la ban­queta. I les pres­ta­ci­ons de les con­vo­ca­des per Miguel Méndez: Flo­res, Araújo i Etxarri.

“Espe­rem estar men­tal­ment pre­pa­ra­des con­tra un rival que està fent les coses molt bé, fent bons par­tits i com­pe­tint con­tra tot­hom. Pos­si­ble­ment sigui la sor­presa del grup, però no és cap casu­a­li­tat perquè, a més de tenir bones juga­do­res, estan fent un bon joc”, exposa Ber­nat Canut sobre el Miskolc, que abans de per­dre el seu pri­mer par­tit com a local havia enllaçat qua­tre jor­na­des sense per­dre. Fa un joc anàrquic que si l’Uni no és capaç de neu­tra­lit­zar impo­sant la seva tran­sició –i amb encert en el tir– pot patir de valent. Tot passa pel rigor defen­siu i el con­trol del rebot en la pista més calenta del grup, més grossa i més soro­llosa que Sopron.