Fa anys que em ron­dava pel cap dei­xar de diri­gir per explo­tar altres coses meves. Ho va plan­te­jar el Jordi Acero i em va sem­blar una bona opció. Tot va coin­ci­dir perquè el club no estava tro­bant cap bona opció per fit­xar, i amb total comu­ni­cació amb el club vam pac­tar anar a la posició d’escorta en lloc de base.

És cert que quan la Peña ha estat física­ment tocada he tor­nat a la posició de base recor­dant vells temps. Ella està a un nivell top i jo per­so­nal­ment estic sent irre­gu­lar. Jugar de dos m’ajuda a sor­tir ràpid quan hi ha el rebot i explo­tar les meves vir­tuts.

Total­ment. Té com­promís amb el club, i tot i que podia haver can­viat, va deci­dir apos­tar per con­ti­nuar crei­xent i fent créixer el Cadí. És molt diver­tit jugar amb ella.

Cada entre­na­dor és dife­rent i té la seva manera de trans­me­tre els seus conei­xe­ments. Al prin­cipi es va notar el canvi, però el Jordi ja por­tava uns anys amb nosal­tres, vam arri­bar junts, ens conei­xia i ha estat molt atent. Tot i que són dife­rents, s’assem­bla bas­tant al Ber­nat i ens hi sen­tim bé.

No vols pen­sar massa en els resul­tats de l’any ante­rior però es fa. La Lliga té més nivell, és una rea­li­tat. Gua­nyar la Lliga Cata­lana va ser un plus i una moti­vació, però després vam viure una fase d’adap­tació de mol­tes coses noves i no vam tenir la sort de cara en alguns moments.

Està sent molt diver­tit. Hem anat pas­sant eli­mi­natòries i ha estat una moti­vació. Però hem de tro­bar l’equi­li­bri per cen­trar-nos en la lliga per man­te­nir el mateix nivell els dime­cres i els dis­sab­tes.

Sem­pre m’he exi­git molt i, tot i haver-ho millo­rat, encara vaig a dies. He de tenir paciència. Amb tants par­tits a vega­des em falta una mica d’ener­gia, jugant tant hi ha menys des­cans. Està sent molt intens

Volia mar­xar a algun lloc, però al final me’ls prenc per des­con­nec­tar. M’estic a casa, a Santa Eulàlia de Riu­pri­mer; estic amb la meva gent per Osona, i també he anat a Bar­ce­lona a fer coses. La Seu sem­bla a prop de tot, però està lluny de tot.

Sem­pre li he tin­gut molt res­pecte, al Barça, perquè en la pre­tem­po­rada vam jugar i de seguida es va veure la seva inten­si­tat i la seva iden­ti­tat. Tenen un gran entre­na­dor, no em sorprèn tant com li pot sem­blar a la gent.

Si tenen aquesta curi­o­si­tat, total­ment, perquè sem­pre pots tor­nar. No ho reco­mano si la decisió és perquè també ho fan les teves com­pa­nyes.