La Penya, igual que l’Ulm, va patir però, igual que contra els alemanys, va sumar el triomf. Un més i d’un valor incalculable perquè, tal com està la lliga, guanyar a la pista d’un Betis que s’està jugant la vida no és fàcil. I ho va fer amb molts minuts de gran defensa. Però els verd-i-negres van estar a punt que se’ls escapés el matx en un final en què, tot i tenir una falta per fer per entrar al bonus quan faltaven 9 segons, els andalusos van poder llançar el triple per forçar la pròrroga (67-70), però Bertans va errar i, tot i que van agafar el rebot, Montero va trepitjar la línia de banda quan estava sol en el triple. Feliz va rebre una falta i va sentenciar el partit des del triple. Va ser un premi a la constància en un matx en què la Penya va arribar a dominar en el primer temps de 9 punts (19-28) però va encaixar un 13-0 (32-28) per igualar el partit. La sortida del tercer quart semblava definitiva pel Joventut després del primer triple en sis intents de Guy (32-42) però el nord-americà va perdre els nervis i va ser expulsat amb una antiesportiva i una tècnica per protestar-la. El Betis va aprofitar el desconcert per tornar a avançar-se (50-49). Es va entrar en un tram final de màxima igualtat en què la defensa de Birgander, una cistella de qualitat de Tomic i els punts de Feliz van acabar de sentenciar assumint galons. Vives cada dia està en millor forma.