Espero estar més encertat que el dia que vaig jugar en l’ACB contra la Penya, en què vaig estar negat. Tornar a Badalona sempre és una il·lusió; és maco poder gaudir de la gent i del pavelló, és especial, i més en la copa, perquè la demostració més gran de bàsquet la vaig tenir amb la Penya contra el Baskonia. Van ser grans moments. Ara estic preparat amb el Barça amb l’objectiu de guanyar.

Estem jugant molts partits, amb molta intensitat i construint per al futur. Vam canviar moltes peces clau aquest any i vaig pensar que podia fer un pas endavant i el repte el vaig fer possible. Tinc la confiança dels companys i això no és fàcil d’assolir en un club tan gran com el Barça. Però el més important ara és guanyar títols, que és l’objectiu que tenim. Crec que estem gestionant bé les càrregues i hi arribem molt bé. Només tinc una obsessió: guanyar títols al Barça.

Més enllà que Saras m’hagi trobat l’espai, crec que tot ha sortit de mi, de lluitar i de demostrar que l’Eurolliga era el meu nivell, i em vaig mentalitzar molt. L’elecció de venir al Barça va ser per això i per demostrar i no abaixar els braços. A Badalona vaig fer molts passos endavant, vaig poder demostrar tot el meu joc, però al Barça ho he potenciat més amb un nivell més alt. Saras ha tret el millor de mi, és l’entrenador que necessitava al meu costat ara mateix i, més enllà que cridi, treu el millor de mi.

Les circumstàncies han fet que arribés rodat de la selecció de l’Argentina i alguns companys s’havien d’adaptar al joc de Saras i d’altres estaven lesionats. Això m’ha permès agafar més responsabilitats.

El Joventut té avantatge de camp i m’encantaria poder disputar aquesta final.