“He passat els pitjors dies de la meva vida perquè el meu fill és a l’UCI. Ara ja està bé, però he vingut a jugar perquè m’han convençut els companys.” Són paraules de Darío Brizuela al final del partit. Un jugador que tot sol va tenir més caràcter guanyador que tot un Barça que tenia el partit controlat i que no el va saber rematar. I si la copa és conegut pel torneig del KO és perquè si falles marxes cap a casa.

És el que li va passar al Barça, que no només no defensarà el títol sinó que no podrà ni viure el duel de semifinals contra el Madrid, el més desitjat per molts. És cert que el final del partit va ser tètric, amb Laprovittola errant dos tirs lliures amb 0,8 segons per al final i 87-89 després d’una cistella galàctica del petit Perry elevant la pilota per sobre Vesely i Mirotic. Ara els de Jasikevicius posen encara més pressió a una complicadíssima Eurolliga i al final de l’ACB, en què hauran de sumar algun dels títols si no volen veure qüestionat el projecte del lituà.

El partit va tenir un inici on es va demostrar ràpidament el potencial del Barça agafant 13 punts de renda ja al segon quart (34-25) però Brizuela ha donat aire amb cinc punts abans del descans on es va arribar amb un triple de Satoransky al darrer instant (41-34). A la segona meitat els de Jasikevicius van tornar a prèmer l’accelarador i un triple d’Abrines semblava deixar el partit vist per sentència perquè els andalusos no trobaven bones sensacions i el Barça estava jugant molt còmoda (64-53). Però Brizuela no volia marxar de la copa i ràpidament els d’Ibon Navarro van demostrar que no venien a Badalona de vacances sinó a donar la sorpresa. I la primera, malauradament pel bàsquet català, és l’adeu del vigent campió. Cal reflexionar ràpid perquè l’exigència i la pressió que ve a partir d’ara és màxima.