Peces

L’Spar Girona haurà de superar el seu rècord de victòries en la fase de grups de l’Eurolliga femenina per tornar a estar entre els vuit millors per tercer any seguit, una circumstància que cap altre club català havia assolit abans. Ho fa, l’equip que entrena Bernat Canut, en quadre perquè disposa de vuit jugadores del primer equip, entre les quals hi ha Faustine Parra. “Possiblement, i ho saben, hauran d’entrar en algun minut i serà de qualitat”, deia el tècnic de l’Alt Urgell sobre Berta Ribas –quatre minuts en quatre partits a Europa– i Mar Ibern, que diumenge apareixien en la Lliga Femenina per tercer cop en l’últim minut i mig contra el Gran Canària (85-66).

El Mersin, a qui Canut defineix com un “àlbum de cromos”, arriba sense Dewanna Bonner (15,3 punts, 7,9 rebots i 18,8 de valoració per partit) i amb Chelsea Gray al capdavant en la que serà la seva segona presència a Fontajau com a visitant. Ho va fer amb l’AGÜ Sport el 20 de gener del 2016 amb 7 punts –en el tercer quart– en la victòria de l’Uni 72-62 contra l’equip que en la primera finestra FIBA abonava la clàusula de l’MVP de la copa el 2021 a València amb l’Spar Girona. “Els ha donat aquest joc europeu que també es necessita”, afirma Bernat Canut sobre Laura Cornelius, que també torna a Girona per enfrontar-se al seu exequip, que deixava a canvi d’una compensació econòmica. L’arribada de Roberto Íñiguez a Mersin, per ser-ne el tercer entrenador del curs, precipitava una altre cop de talonari, en aquest cas per a la sèrbia de l’Avenida Aleksandra Crvendakic.

El Çukurova, pels efectes dels terratrèmols, no ha competit des del dia 3. La lliga està aturada i durà el nom de Nilay Aydogan, jugadora del Cancaya i internacional de 3x3 morta quan era de visita a casa de la seva àvia.

A jugar

“Arribar a un final ajustat i amb possibilitats de guanyar un molt bon rival” és com, segons Bernat Canut, afronta l’Spar Girona el compromís d’avui, sense tenir en compte els dos següents en territori hostil: “És important convèncer l’equip que no venen tres partits importants, sinó un, aquest de Çukurova. No tenim prou gent per pensar en tres partits.” “Hem d’anar partit a partit, i encara que sigui un tòpic és la realitat. Hem d’estar sòlides per poder-lo competir i necessitem tots els esforços”, afirma, argumentant que si la jugadora es planteja el futur immediat es posarà les mans al cap per “la tralla que li caurà a les cames”.

“Ser sòlides al darrere. I el següent pas és assegurar el rebot, que és la garantia per poder jugar en transició i córrer. És el que ens agrada i el que agrada a l’equip i a les jugadores que tenim. És com ens sentim més còmodes: jugant a camp obert”; és el llibre d’estil que vol aplicar l’Uni en un escenari, el d’una nit important a casa contra un rival superior, en què se sol créixer. En aquest sentit, la inspiració de Sykes –companya de Tiffany Hayes a les Atlanta Dream abans de la seva primera etapa a Girona– és tan imprescindible com l’encert col·lectiu des de 6,75 m en estàtic.