Dos equips

La marxa d’Íñiguez alli­bera molta tensió acu­mu­lada en els dos duels, avui i dime­cres, com es va poder com­pro­var en l’últim par­tit d’Euro­lliga a Fon­ta­jau, aquesta set­mana. El vitorià té en Pepe Vázquez (San­ti­ago de Com­pos­tel·la, 1980) des de fa un mes i mig un relleu de tarannà molt més afa­ble. De por­tes enfora i també de por­tes endins en un ves­ti­dor on hi que­den cinc juga­do­res de la plan­ti­lla que va gua­nyar la final de copa a l’Uni, el curs pas­sat: Cazorla, Domínguez, Rodríguez, Vilaró i Fas­soula. De fet, en el sub­campió hi havia Onyenwere i Rei­sin­ge­rová, ara a l’Ave­nida, men­tre que a l’Uni hi que­den Flo­res, Gard­ner, Araújo i Labucki­ene entre les pre­sents a Würzburg.

Vázquez, segon de Miguel Ángel Ortega en la lliga que l’Ave­nida va gua­nyar a Fon­ta­jau el 2018, va dei­xar el Bem­bi­bre sal­vant-lo cada curs. Brid­get Car­le­ton, que va debu­tar la mateixa set­mana en què les cas­te­lla­nes van encai­xar la quarta der­rota del curs en la lliga a Fon­ta­jau –una més des d’ales­ho­res, a la Seu d’Urgell el 30 de desem­bre (70-63)–, és qui amb la marxa d’Alek­san­dra Crven­dakic al Çuku­rova –a cop de talo­nari, com Cor­ne­lius i a petició d’Íñiguez– aporta la dosi de qua­li­tat necessària al perímetre de Sala­manca. A la lliga, acre­dita 27/56 tri­ples (48%) en 11 par­tits i encapçala el rànquing, seguida de Faus­tine Parra amb 18/39 en 18 (46). En els tirs de dos, la millor és Mari­anna Tolo (96/159), l’única que supera el 60%. Fas­soula (59) és quarta i Rei­sin­ge­rová (57), setena.

Molts par­tits

La dar­rera victòria blava con­tra l’Spar és el 74-69 que els va donar la última copa. Des de lla­vors, 79-78 amb la lliga regu­lar aca­bada i els equips recu­pe­rant jor­na­des endar­re­ri­des i el 76-72 i 74-48 aquest pas­sat. “Veig pos­si­ble ser com­pe­ti­tiu. L’Ave­nida és molt bon equip i a casa seva bullirà però nor­mal­ment aquests rep­tes ens ani­men. Les cir­cumstàncies són unes altres i hem de recu­pe­rar-nos del can­sa­ment”, afir­mava Ber­nat Canut, sobre com està l’Spar Girona ara res­pecte als ante­ce­dents. Lla­vors, el tècnic de l’Alt Urgell expli­cava que a l’hora de pre­pa­rar els par­tits, amb el seu equip en plena crisi de resul­tats, havia vol­gut remar­car a les juga­do­res la quan­ti­tat de par­tits que es viuen en un duel amb tanta inten­si­tat com els que els d’avui i dime­cres. És el cas, per exem­ple, del que viu­ran Tolo i Labucki­ene davant Fas­soula i Rei­sin­ge­rová. O el de Rebekah Gard­ner amb Andrea Vilaró, que amb una anti­es­por­tiva de la bar­ce­lo­nina en el par­tit d’Euro­lliga va obli­gar la cali­for­ni­ana, segons va expli­car després ella mateixa, a treure el geni perquè se sen­tia amenaçada amb tanta agres­si­vi­tat. Vilaró, Nogic –Canut les va tenir a la Seu– i Gulbe són les juga­do­res que segons el tècnic de l’Uni han fet un pas enda­vant amb Vázquez.