ÈRIC SURÍS
ENTRENADOR UCAM JAIRIS
“Som en llocs oposats”
“Em va atreure la confiança dipositada en mi per ajudar-los a consolidar-se en la categoria”
“Jo sempre he mirat de ser tan honest com he pogut i la gent serà lliure d’aplaudir o no. Tant de bo sigui bona, però no depèn de mi”
Omplir Fontajau va ser una fita que com a club vam anar aconseguint i que s’ha consolidat. És un orgull i alegria
L’entrenador que més cops ha dirigit l’Uni a Europa, Èric Surís (1982), torna demà a casa la setmana en què l’Spar deia adeu a la competició continental. El tècnic de les tres presències del club en l’Eurocopa (36 partits, amb 28-8 de balanç) i un any en l’Eurolliga (15, 7-8) seu demà a la banqueta visitant de Fontajau, on el 2019 guanyava la lliga i la supercopa, i el 24 d’octubre del 2020 hi exercia per últim cop (58-68 amb el València). “Sempre és especial sent de Girona anar a Girona”, diu.
Vuit victòries i fora del descens...
També sent conscients que som en llocs oposats de la classificació, amb l’Uni. Estem treballant bé, ens hauríem de remuntar a moltes setmanes enrere per trobar un mal entrenament, i això és el que com a entrenador et garanteix que recolliràs fruits. Guanyar l’Araski [78-74] va ser alliberador, per la classificació i perquè va ser un partit complet contra un rival de nivell.
A casa ja han guanyat el Barça, l’Estudiantes... És el camí? Amb quin objectiu el fitxen?
També l’IDK... Menys els tres de l’Eurolliga, anem guanyant; a fora costa més. És una tendència de la lliga. M’incorporen amb l’objectiu d’ajudar-los a créixer, construir un equip, en relació amb totes les àrees del club. És el que em va atraure, la confiança dipositada en mi per ajudar-los a consolidar-se en la categoria en el primer any en la lliga.
Vostè agafa l’equip amb 3-4, però a l’inici, pels noms, el Jairis semblava aspirar al ‘play-off’.
Els noms són relatius i depèn en quins et basis. Tothom en té i es tracta d’estar en un moment òptim pel que fa al rendiment. No descartem res. El primer objectiu és la permanència, però la dinàmica és bona i tant de bo ens trobéssim amb aquest parell de victòries que ens permetessin mirar més amunt en les últimes jornades. Primer han d’arribar i la permanència tampoc és fàcil.
A Shante Evans, a qui entrena a l’Uni, la fitxa vostè suposo.
Sí buscàvem un perfil com el seu, per limitacions i temes físics de les nostres pivots. Buscàvem una quatre que pogués cobrir el cinc i la vaig trucar per comentar-li. Va estar encantada i de seguida va dir que sí, al club li va semblar bé i ella ja havia rescindit del Bydgoszcz polonès.
Té Èrika de Souza. Com va?
No deixa de ser un honor entrenar-la. Primer, després d’haver-nos enfrontat en tantes finals i, segon, perquè és una llegenda del bàsquet estatal, des dels mítics UB Barça. Són dècades dominant la zona del nostre esport. I molt bé: el seu moment vital és un altre, però aporta molt al vestidor i és una referència.
Quin Spar Girona s’espera, eliminat d’Europa fa quatre dies i amb lesions? Vostè que ho ha vist des de dins, com es viu?
Sempre són moments dolents, encadenar derrotes i contra el mateix equip, un rival directe, i que impliquen una eliminació. És obvi que anímicament és un cop, però també és veritat que la majoria de les jugadores hi estan habituades: tenen ADN de competir al màxim nivell, amb dos partits per setmana, i estan preparades per jugar cada tres dies. No els ve de nou i no crec que ens puguem esperar un Uni pitjor. Tenen lesions però amb l’arribada de Bankolé continua sent un bloc amb jugadores de molt nivell físic i tècnic. Màxim respecte, estan a un altre nivell.
Més enllà de saber amb qui se saludarà, quina rebuda s’espera? A Cornelius, Reisingerová i Oma les han ovacionat i a Íñiguez l’últim dia ni el van anomenar per megafonia en la presentació.
Ni ho he pensat, la veritat. No depèn de mi. Sempre he mirat de ser tan honest com he pogut. La gent serà lliure d’aplaudir o no, i la megafonia, de dir el que vulgui. És una qüestió del club, no vull que em desgasti. Tant de bo la rebuda sigui bona, però no hi puc fer res perquè no depèn de mi.
El Partit de Totes, a més. Quan vostè arriba a l’Uni, el club sí, però l’esport femení no estava tant a l’ordre del dia com ara.
Fins i tot l’Uni. No hi havia la mateixa massa social quan vaig començar que quan vaig acabar la meva etapa. També es va fer un clic: omplir Fontajau de manera assídua i que les dues grades es veiessin plenes va ser una fita que com a club vam anar aconseguint al llarg d’aquells anys i que s’ha consolidat. És un orgull i una alegria per a l’esport femení, merescuda perquè està ben feta.
Hi parlen, amb Bernat Canut? Com veu la seva temporada?
Tenim molt bona relació. Els últims dies no hem parlat ni del partit ni de res concret, fixa’t en el calendari. És una relació molt cordial i la realitat de cada equip i de cada temporada és la que és. Els resultats marquen i malauradament se simplifica en això, tant de bo puguin arribar a la final de lliga després de dos anys sense fer-ho i la guanyin.
El sorprèn la presència de Faustine Parra a la plantilla?
El seu fitxatge, sí. No tenia bagatge a aquest nivell, però me n’alegro molt per ella. La coneixia del GEiEG i va fer una molt bona fase d’ascens. Ara que l’equip necessita minuts, els aporta i de molta qualitat. Espero que es consolidi en aquest nivell.
Parlant del GEiEG, què li va semblar el procés de divorci?
Hi ha molta lluita pel relat i s’ha explicat, penso jo, el vessant de l’Uni. Hi ha també l’altra part i, al final, és un fracàs dels dos clubs i així ho crec. No es pot atribuir la culpa a cap dels dos, que segur que ho haurien pogut fer millor. No crec en un relat victimista en què només un en té la culpa, són clubs amb filosofies i idiosincràcies diferents i és normal que puguin sorgir discrepàncies. Sempre he pensat que treballar plegats és el millor.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.