L’afició del Girona, que diumenge no va faltar a la cita en el partit contra el València –4.814 espectadors un mes després de l’últim compromís a Fontajau–, té una col·lecció d’ídols encapçalada, evidentment, pel president i fundador del club, a més d’MVP i jugador franquícia, Marc Gasol. Tot just després de l’alma mater de l’entitat, hi ha la qualitat anotadora de Kameron Taylor i l’entrega i el compromís d’Èric Vila, que té el valor afegit de ser de casa i haver tornat del seu periple pel Barça i els EUA per pujar a l’ACB, competició en què debutava el desembre del 2014 amb 16 anys i mig i es convertia en el més jove a fer-ho de blaugrana. Taylor i Vila van establir contra el conjunt valencià els seus sostres en valoració: 29 i 16, respectivament.

“En la primera meitat no hem estat al nivell d’energia que necessitàvem. És veritat que han tingut molt encert, però és el que ha passat tota la temporada: no podem permetre que el seu encert canviï la nostra manera de jugar”, afirmava l’aler pivot de Bescanó, que sempre recorda el seu passat a la grada del pavelló gironí. “Venia a veure jugar el Marc, el Middleton... Era soci i venia aquí a veure l’Akasvayu”, explicava a aquest diari al setembre. Per això és un dels jugadors que més es deixen la pell al parquet, com en el triple que al final del primer quart rescatava els vermells de l’allau d’encert visitant (19-24). “Han tingut molt encert, ja ho sabíem abans del partit i mirem de contenir-los, però no som capaços d’atrapar els seus tirs a causa de la falta d’energia en la primera meitat”, insistia sobre la versió del Girona abans del descans. Després tot va ser diferent: “La segona meitat ens serveix per demostrar-nos que podem tornar a dinàmiques positives.” “Però sap greu; no podem llançar 20 minuts jugant sense energia”, argumentava sobre un duel que tancaria amb 9 punts, deu rebots, un tap i una falta en 17:03.

“Falta molta temporada i ho sabem. També que els rivals directes han de venir a Fontajau. És clar que mirarem de sumar tantes victòries com sigui possible, i guanyar un equip d’aquests d’Eurolliga, dels de dalt, suposaria una injecció de moral. Per això continuarem treballant, per aspirar a cotes altes, començant per preparar el partit a Bilbao, que no serà fàcil”, exposava Vila diumenge sobre la dotzena de partits que falten, amb l’equip instal·lat a la zona tranquil·la de la classificació. La meitat són a Fontajau, on en onze partits (5-6) els d’Aíto han aconseguit tres victòries contra els equips que tenen per sobre en la taula: el Joventut (79-66); el Bilbao (84-59), que visiten diumenge al migdia, i l’Obradoiro (93-76, l’11 de febrer). “Hem de tenir un ull posat en la classificació, però també tenir aspiracions. Mirar partit a partit i al final ja veurem on acabem”, assenyalava Èric Vila sobre el que tenen en l’horitzó. De fet, els quatre equips que tanquen la classificació encara han de venir a Girona, començant pel Baxi el dia 25.