L’Spar Girona-Tenerife anava pel camí de ser el pitjor partit de l’Uni en les catorze temporades que fa que és en la Lliga Femenina, amb una primera meitat que provocava mareig i fins i tot al·lucinacions a bona part del sempre fidel aficionat del club gironí, que acudeix a Fontajau amb tota la bona voluntat com un acte de militància. “La sensació que tenia en la mitja part és que l’equip s’adormia. Sense voler, el ritme era molt baix, se’ns havia encomanat, i deixàvem de ser nosaltres”, deia Laura Antoja, que parlava d’“apatia” per descriure l’actuació de les vermelles. ¿Com, si no, s’explica que, tot i no anar mai per sota, un equip que ja ha baixat –ho va fer el curs passat i hi tornava per la desaparició del Promete– i que acumula tres triomfs, l’últim dels quals la setmana abans contra el Guipúscoa –ve diumenge a Fontajau–, el primer com a local, fes un 0-6 (16-15) i un 0-8 (27-25) en el segon quart?

L’Spar Girona era un equip desencaixat, amb Tolo com a única referent interior en l’inicial i Murphy ocupant el quatre en atac. Al darrere s’alternaven les defenses individuals, canviant en tots els bloquejos, sense una pivot implicada i la 2-3. Un desgavell que confonia encara més un equip en descomposició –té cinc lesionades– perquè el primer canvi és Labuckiene per Flores (a 4:53 amb 8-4). “És l’opció per aguantar les peces importants a la pista. La Mar [Ibern] és un 4 més pur. Si ens ha de quedar la plantilla així, haurem d’anar trampejant”, argumentava Antoja, que a 4:49 per acabar el partit treia Parra per Sykes quan ja hi havia les dues vinculades a pista, Ribas i Ibern.

Gardner, sola a sota –2-3 de les morades, sempre després d’anotar–, a passada de Parra, obria un 7-0 (23-15), amb el primer triple vermell de Flores (21-15 a 8:11 per al descans) entremig, i després situava la barrera psicològica (27-17 a 6:39). L’Uni no anotaria més en joc fins al 31-25 de Sykes a 40 segons i el primer triple de Murphy, en el quart intent (34-27). L’alera, quan faltaven dos segons per al final, renunciava al tir de lluny quan acreditava 2/7 (69-50 en el seu segon intent en la mateixa possessió) per tancar una segona meitat animada per les accions de Flores i Parra, que, més enllà dels triples (3), acceleraven el ritme a camp obert o dividint.