Una copa a cara descoberta
Bàsquet. El Príncipe Felipe de Saragossa és, des d’avui, l’epicentre d’un torneig que recupera la presència massiva de públic amb l’amfitrió mirant de fer-se un lloc entre els tres grans
L’edició del 2020, el 8 de març a Salamanca, va ser el darrer gran esdeveniment prepandèmic més enllà de les competicions que encara mantenien, el cap de setmana previ al confinament, els seus calendaris. Sílvia Domínguez alçava davant dels 5.000 espectadors que omplien el Multiusos de la ciutat castellana el quart títol seguit de l’Avenida amb l’Uni Girona de Palau, Vasic i Xargay, perdent la final per 76-58. El mateix escenari, títol blau i decepció vermella cedint en la final per 74-69, que es repetia fa un any a València, encara amb el públic amb mascaretes per les restriccions sanitàries. L’única copa gironina és la de l’Spar el 2021, també a la Fonteta, llavors sense públic i amb l’equip que entrenava Alfred Julbe superant les amfitriones en la final 72-62. Era l’endemà de ser el primer equip que trencava la ratxa de Roberto Íñiguez en l’àmbit estatal: (78-91 en la semifinal). El tècnic vitorià duia 21-0 amb el Ros Casares, 11-0 amb l’Uni i 28-0 amb l’equip que deixava aquest hivern per guiar el Çukurova a la final four, que es disputa el 14 i 16 d’abril a Praga. El club gironí s’ha trobat vuit cops amb les de Salamanca des que va debutar en la copa, el 2012 –hi va perdre per 71-67 en semifinals, com el 2016 (68-60)– i només l’ha guanyat aquell 6 de març del 2021. El Rivas el 2013 (71-48) i el Conquero en la pròrroga el 2015 (69-70) –desencadenant de la posterior renúncia de Ramon Jordana, que seria rellevat per Íñiguez– són els altres botxins de l’Uni en el torneig del KO.
Saragossa viu de manera molt diferent el bàsquet femení respecte de l’edició del 2018, quan l’amfitrió era el Mann-Filter i l’Spar Citylift el superava 80-60 el dia abans de jugar –i perdre– la seva segona final, amb Mendy i Buch de titulars al perímetre al costat de Núria Martínez. El Casademont ja va comptar amb 7.864 espectadors en el 61-60 contra l’Spar Girona al novembre en la primera derrota del curs en l’àmbit estatal per a les de Bernat Canut, que a diferència d’ara tenia Cornelius, Drammeh, Bradford, Etxarri i Araújo. Pel camí també ha caigut Bankolé. Les amfitriones o el València i l’Avenida –tots tres han caigut a Fontajau en la lliga i han superat l’Uni com a locals– es disputen la primera plaça en joc per a la propera edició de l’Eurolliga, el gran premi per a l’equip que diumenge al vespre aixequi el trofeu en què es recordarà la mítica base internacional Pilar Valero (Saragossa, 1970-2022), una pionera.
Presència catalana en les vuit plantilles per primer cop
La copa la juguen vuit equips des del 2019, a Vitòria després de dos anys amb sis i dos quarts de final, els vencedors dels quals es trobaven a semifinals un equip superior (Avenida o Uni) i descansat que convertia aquella eliminatòria en un tràmit. Aquest any serà el primer amb vuit, i amb catalanes a totes les plantilles. L’Uni té Laia Flores, i el Barça CBS, Anna Cruz, Deva Bermejo, Lucía Navarro, Ainhoa López, Julia Rueda –a la imatge amb la base de l’Spar–, Carolina Guerrero i Ari Pujol. El València, Queralt Casas; l’Estudiantes, Laura Méndez; el Casademont, Mariona Ortiz i Helena Oma; l’Araski, Txell Alarcón; el Gernika, Rosó Buch, i l’Avenida, Sílvia Domínguez i Andrea Vilaró.
Murphy es trenca un dit de la mà i és dubte
Bernat Canut va explicar ahir, en la roda de premsa prèvia als quarts de copa de demà contra el Gernika (18 h), els darrers contratemps d’una temporada farcida de lesions que han minimitzat el rendiment de l’Spar Girona i que semblen no tenir fi. Shay Murphy té trencat el quart dit de la mà esquerra. Semblava un cop però ha estat més greu del que s’intuïa en primera instància, com va confirmar la placa que li van fer dilluns. “S’ho va fer durant el partit. Vaig veure l’acció i em pensava que era una simple enganxada. Encara el té inflat i no l’ha pogut provar però li han fet una fèrula perquè pugui jugar. És molt dolorós, però ella té la mentalitat d’intentar ajudar l’equip i veure si en aquestes 48 hores es pot posar la fèrula i és capaç de jugar, tot i que és evident que qualsevol toc en aquell dit serà molt dolorós”, explicava Canut, que també relatava els problemes físics de Brittney Sykes: “És un mal gest, no hi ha lesió, afortunadament. És una zona pròxima al tendó d’Aquil·les, que no el té afectat. És una zona molt dolorosa i fa un tractament conservador per arribar al partit amb el mínim dolor possible.” La participació de Sykes no perilla. Malgrat les circumstàncies, Canut és optimista. “No són lesions de llarg recorregut que haguem de lamentar com altres que hem tingut”, matisava. I expressava el sentiment general respecte de la competició que inicien demà: “Anem a la copa amb un somriure malgrat les limitacions. Vam tocar fons contra el Múrcia i hem fet passos endavant.”
