Més nervis impossible per una oportunitat única perquè, a diferència d’altres edicions, no hi ha un Partizan, una Virtus de Bolonya, un València o els equips russos. La Penya vol escriure avui (21 h, DAZN) una pàgina gloriosa en els seus 93 anys de vida i tornar a una final europea 15 anys després. Però no serà gens fàcil: fins avui de les 12 eliminatòries que s’han disputat de vuitens i de quarts només en una ha passat l’equip visitant. El factor pista, doncs, és determinant. I això és el que haurà d’intentar trencar una Penya que arriba sòlida, amb confiança i conscient del que ha de fer per trencar el favoritisme d’un Gran Canària que aquest curs ja l’ha guanyat a Badalona (75-91) i també a les illes Canàries (100-88) a l’ACB. A més, els de Jaka Lakovic, que ja va ser botxí de la Penya quan entrenava el Ratiopharm Ulm, acumulen un balanç que fa por, de 24 victòries en els 26 partits que han disputat aquest curs al Gran Canaria Arena. Els canaris ho tenen tot de cara i cal veure com gestionaran la pressió de tenir l’obligació de no fallar. Si el Prometey perd, cosa que la Penya ja sabrà quan comenci, i els verd-i-negres guanyen, la final serà dimecres vinent a Badalona.

La Penya té jugadors preparats per al repte, tot i que per les mans de Tomic, que no ha guanyat mai un títol europeu, passen bona part de les possibilitats de l’èxit, perquè en el joc interior tenen centímetres, qualitat i intensitat. L’arbitratge serà clau, tot i que no hi podran ser els àrbitres top a Europa perquè estaran xiulant els quarts de l’Eurolliga. Frenar l’encert exterior d’un Gran Canària amb el badaloní i ex Penya Ferran Bassas és clau. Amb l’expedició hi ha viatjat Ribas, tot i estar lesionat, per donar suport i el jove Jordi Rodríguez completa els 12 inscrits.